És incomprensible i inacceptable que en ple segle XXI les dones hagin d’anar de nit pel carrer amb por, i no pel temor que les robin –que això també pot passar als homes–, sinó que les violin. Un mal que ve d’antic. Recordo que els llunyans anys de ser al Fondo, quan les reunions nocturnes de la JOC femenina acabaven, jo havia d’acompanyar les noies que vivien una mica lluny, per evitar que algun noi l’assaltessin.

No crec que hi hagi res més dolorós, per una dona, que la violin, amb les tremendes seqüeles que duren anys, si no tota la vida. I no diguem la baixesa en la que cauen els violadors.  Que el sexe, un instint que pot ser –que hauria de ser!– una font de goig, de trobada amistosa i d’amor esdevingui un element tan nociu és un fracàs de l’ésser humà i de la societat, inconcebible i intolerable.

Per descomptat que els violadors han de ser castigats. Però com vaig escoltar que deien algunes noies ahir a la televisió, i alguns nois! el remei s’ha de cercar en l’educació. Deien ells que ja de petits aprenen a la televisió i en les xarxes una manera de relacionar-se noiets i noietes en que per conquistar al guaperes elles s’han de sotmetre al masclisme del noi. ¿Com contrarestar aquests models apresos de petits, en una societat erotitzada en la que tan sovint el sexe té més d’instint animal que la riquesa de quan l’amor el sublima?

Vèncer la bestialitat fent que els nens i les nenes descobreixin el sexe com una font de plaer, d’amistat, d’amor.