Ahir hi va haver a Perpinyà una manifestació catalanista, un fet impossible uns anys enrere. Recordo que quan encara era molt  jovenet vaig anar a Andorra i m’emocionà descobrir que el català era la llengua oficial del país, o quan visitant Perpinyà em van dir en una llibreria catalanista que el català era prohibit, i que amb prou feines es parlava, exceptuada la colònia gitana, que conservava la nostra llengua. En una estada que vaig fer a Prada, on vivia exiliat Pau Casals, vaig enraonar amb uns homes grans, que em van dir que ja només la gent vella parlava en català.

Un cop retornat a casa vaig estudiar com havia anat la cessió que Espanya va fer a França del Rosselló, segons els acords que els dos estats van firmar amb el Tractat dels Pirineus, avui fa anys; el 7 de novembre de 1659, regnant a Espanya Felip IV i a França Lluis XIV. A Espanya li interessava més salvar les possessions de Flandes que el Rosselló, el Vallespir, el Conflent, el Capceir i mitja Cerdanya. A més, desconexien la geografia catalana i la ideosincràcia del país, mentre que França havia estudiat molt bé el territori (entre els negociants francesos hi havia Peyre de Marca, que visqué uns anys a Sant Jeroni de la murtra, estudiant la història i geografia de Catalunya), i s’ho va fer anar bé per qedar-se el que avui en diem la Catalunya Nord.

Quan aquí vam començar a parlar fa poc dels Països Catalans molta gent donava per perduda la seva recuperació. Jo la veia dificilíssima però pensava que les brases, molt apagades i ocultes hi són, i que si Catalunya Principat arribava a la independència, Catalunya Nord, València i les Illes s’hi afegirien i també esdevindrien independents. ¡Quin goig, quina alegria entreveure-ho amb manifestacions com la d’ahir a Perpinyà, reclamant l’anul·lació del Tractat dels Pirineus!

I em pregunto: les persones que no veuen amb bons ulls el procés independentista, però que estimen la justícia, veient la salvatge escissió que sofrí Catalunya i la repressió que encara patim ¿no descobriran quanta raó tenim en lluitar per la independència?