Quina satisfacció veure reunits a Glasgow més de 100 mandataris de tot el món, i tants científics fent-los veure la situació dramàtica del Planeta. D’aquí a deu-vint anys el mar haurà pujat el suficient per negar una multitud de pobles que estan a la platja, els pols s’hauran desglaçat en gran mesura, la temperatura haurà augmentaat dos o tres graus i molts llacs  i molts rius s’hauran assecat , els aiguamolls hauran desaparegut i la desertització del món s’haurà expandit indeturablement.

Això si la humanitat no hi posa remei i sembla que per fi el problema es vol afrontar seriosament. Quin goig veure el president Biden encapçalant aquesta reacció! I els pobles del Tercer Món demanant que se’ls escolti, com els indígenes de l’Amazònia: les grans empreses amb l’aquiescència del govern de Bolsonaro estan talant i desforestant la selva,  fent-los fora, a ells, per implantar-hi una agricultura industrial i lucrativa.

Enfront de la gent que només pensa en enriquir-se hi ha moltíssima gent que és conscient del problema i que empeny els governants perquè posin fi a aquest suïcidi. Particularment em fa feliç veure que els joves i fins i tot els nens i nenes són conscients del mal que ens amenaça i amb petites accions onetejar un bosc i amb multitudinàries manifestacións, denuncien l’actual situació.

Fer nostre el problema. Sortir, contactar amb la natura, veure créixer les plantes que tenim al balcó… ¡fer nostra la lluita per salvar la Terra!