Diumenge em va fer molt feliç votar els candidats per al Consell per la República. Òbviamet entre els polítics que es presentaven vaig triar Puigdemont, Ponsatí, Comín, Borràs… i de representants de Santa Coloma les tres persones que em suggeriren el companys del secretariat local. Enmig del desconcert pel qual passen la Generalitat i el partits polítics catalans, aquest “invent” del Consell per la República és genial.

I em sap greu que Esquerra Republicana i la CUP no hi entrin. Tampoc em va agradar que Puigdemont s’hagués afiliat a Junts, encara que comprenc que ho fes per comptar amb una base prou sòlida dins de Catalunya, en no ser acceptat pels altres dos partits. La idea d’aquest “constructe” és ideal: en funcionar fora d’Espanya es pot moure amb plena llibertat, i en moure’s per la xarxa d’Internet pot fer-ho sense que el govern espanyol pugui impedir-ho.

Hi vaig votar com a membre del Consell per la República –que continua obert a tothom– sense apuntar-me a cap partit, sense defensar cap ideologia fora de l’objectiu de treballar per Catalunya, pensant en tota la gent que hi viu. En la línia de Tarradelles que quan va venir de l’exili va dirigir-se a la població catalana dient la frase que incloÏa tothom, “Ciutadans de Catalunya, ja soc aquí”.

¿Com no engrescar-se amb un objectiu tan elevat, com és fer un país bo per a tothom?

Aprofito aquest espai per agrair la felicitació que moltes persones em van dirigir per telèfon i per WhatsApp, i que no vaig contestar perquè per poder votar –una operació molt complicada– vaig haver de deixar el mòbil al secretariat local. Us dono les gràcies i vull dir-vos que us sento molt a prop. Una abraçada molt gran!