Ahir al matí es va detenir Josep Costa, vicepresident del parlament de Catalunya, perquè no es va presentar a la citació del Tribunal de Justícia de Catalunya. El cas –un més de la repressió espanyola, que no cessa– m’afecta particularment perquè Costa és un home proper, que residia a Santa Coloma, abans de mudar-se a Barcelona. Amb ell l’abril passat vaig compartir una trobada a la llibreria Carrer, organitzada pel Consell local per la Repúbica, en la que Costa va presentar el seu llibre Eixamplant l’esquerda, que té, a la primera plana, una dedicatòria que diu “A tu, que també vares fer possible l’1-O.·”

Al seu costat seia Albano Dante Fachín, a qui Costa va respondre a una de les preguntes que li va fer, dient que “L’1 d’octubre no era un final, els polítics no s’esperaven el que va passar, ni la reacció del govern de Madrid ni, sobretot, la resposta del poble. L’1 d’Octubre va crear una ruptura, una esquerda que no acabava un procés, sinó que en marcava un crescendo que no s’aturarà. fins que el poble aconsegueixi la independència”.

Ara desafia a la magistrada del TSJ Maria Eugènia Alegret, acusant-la de prevaricació per imputar-lo i detenir-lo, quan legalment no tenia cap obligació de presentar-se, i la recusa per partidista i per actuar contra el dret del parlament on, per definició, pot parlar de tot. Com ha dit el president Carles Puigdemont la detenció de Josep Costa no és legal, obeeix a raons polítiques, com Costa espera que si no la justícia espanyola, ho ratifiqui l’europea.

Després d’aquest acte, què més ha de passar perquè diguem prou?