La nena de la foto té vuit anys, els pares la van vendre per 3.000 dòlars, també la seva germaneta, perquè viuen en la més absoluta misèria i amb aquests diners podran menjar, almenys un temps. Unes senyores em deien que quan la televisió mostra situacions com aquesta no la miren, perquè els fa mal. I és cert, et remouen la consciència, ens preguntem què podem fer, per evitar-ho, si estigués al nostre abast un dia, o un temps les ajudaríem… però què fer?’

Sempre una caritat és una ajuda, però per erradicar el mal l’important és que prenguem consciència d’aquesta injustícia tan gran, que fa que a unes persones no ens falta de res, mentre que a d’altres, moltíssimes! els falta de tot. Per fer-hi front cal recordar que el món es canvia actuant allà on som. És veient un dia i un altre, escandalitzant-nos avui i demà que contribuirem a que el món prengui consciència que ha d’actuar per posar-hi remei, com ja està passant amb la lluita contra el canvi climàtic.

Fa temps que penso en la conveniència d’encendre com petites fogueres que, com la gota malaia, insistint-hi, acabin fent forat. Grama va ser un foguera que acabà creant el tsunami del Pla Popular. Fòrum-Grama volia ser una flameta que obrís els ulls sobre les injustícies existents, no solament en la nostra ciutat sinó en el món sencer. ¡Com m’agradaria que revisqués la revista com una plataforma digital que ens fes present les grans causes que els països rics tenim pendents, per fer un món més just, més solidari!

La paràbola evangèlica del bon samarità, escrita amb personatges d’avui!