
Mercè Rodoreda afegia que quan era petita tenia una manera de ser innocent, era una nena crèdula amb la tendència a veure la part bona i bonica de la vida. La fe en l’àngel de la guarda seria una manera de referir-se a aquesta actitud davant la vida.
De seguida vaig pensar en les paraules de Jesús de Natzaret quan, acollint i abraçant uns nens va dir a la gent que l’escoltava: “Si no us feu com aquests nens no entrareu en el Regne del cel”.
Els nens i les nenes en general ja ho són, d’innocents, de per sí. Hi neixen. Tenen l’ànima molt tendre, i en tot depenen dels altres. Tot els és nou… Nosaltres, les persones grans, hem viscut prou per veure la malícia i la maldat i fàcilment les coses negatives de la vida poden fer que la nostra mirada acabi veient més els aspectes dolents que els bons.
De grans, depèn de nosaltres que veiem la bondat i la bellesa que tant abunden en el nostre món.

Ja fa temps, Jaume, que penso que mai has deixat de ser el nen que eres.