Antídot

He llegit per segon cop el Llibre dels Fets, de Jaume I (1208-1276), ara que Catalunya passa per una etapa difícil, i no només per la dura repressió de què som objecte sinó per la traïdora política actual del govern socialista de Pedro Sánchez, adduint que és l’hora de l’entesa i de pensar en la gent. Del llibre esmentat, Jaume I és l’heroi i el gran protagonista, i xoca que sigui ell qui el dicta, i no com una crònica sinó com una confessió en la que exposa les coses “que tinguin un interès exemplar, i que siguin, per aquest fet, dignes de recordació”, “per donar exemple a tots els altres homes del món perquè facin el que Nós hem fet: posar la seva fe en aquest Senyor (Jesucrist) que és tan poderós”.

Escrit en primera persona, coneixes amb una gran vivesa Jaume I, que sembla que et parli,  i la societat d’aquella època, absolutament marcada por la religió catòlica. Per damunt de tot està Déu, creador del món, i a la terra  l’Església, com a mestre i senyora. També la societat ve dictada per Déu. El rei “és el senyor natural”, a qui la gent ha d’obeïr, mentre que el rei ha de treballar perquè imperi la justícia, assistit pels bisbes, els nobles i els “rics homes”. Els temes escollits per Jaume com a més meravellosos són la seva infància, la superació de les desavinences amb els Montcada i també amb els senyors d’Aragó, les conquistes de Mallorca i València i l’intent d’organitzar una croada, juntament amb el Papa. Molta guerra!, sempre en nom de Déu. Jaume I abans de tot va a missa i combrega, i demana l’ajut de Déu. Les conquistes de nous territoris alhora que fan créixer el seu llinatge estenen la fe.

Acabada la lectura tens la sensació d’haver conegut el nostre rei més famós. Un home simpàtic, intel·ligent, bona persona, ocorrent i fins divertit que estimà els amics i –malgrat ser un faldiller—que estimà la seva jove esposa, la reina Violant d’Hongria (que volgué ser enterrada al monestir de Vallbona de les Monges. Ja vell (rondava el 70 anys) decidí retirar-se a Poblet i fer-se monjo però  (com escriu en tancar el llibre) “s’agreujà la nostra malaltia i fou voluntat de nostre Senyor que no poguéssim acabar  el dit viatge que volíem fer”, i va morir a València.

Sepulcre de la reina Violant d’Hongria, Vallbona de les Monges

No hi havia pensat, quan vaig triar el llibre. Però avui, Festa de la Mare de Déu del Pilar me n’adono. Recordar el rei Jaume és un molt bon antídot front a la Hispanidad.

Sigues el primer en comentar on "Antídot"

Deixar un comentari

El teu e-mail no serà publicat


*