No sé quanta gent ho sent però a mi, la nova victòria del president Puigdemont m’omple d’alegria. Que un nou tribunal de justícia europeu en negui l’extradició no solament ens reafirma que fer un referèndum i lluitar per la independència del país no és cap delicte, sinó que desmunta els atacs amb què la justícia espanyola vol acabar amb el procés.

Com escrivia ahir Vicent Partal és bo que a més de queixar-nos i oposar-nos a la brutal repressió de què som víctimes, comencem a pensar en les nostres victòries, i en la debilitat d’Espanya. Cada dia són més nombroses les institucions i les persones d’arreu del món que s’adonen de la poca raó que té el govern espanyol, en oposar-se de manera tan poc democràtica a un moviment pacífic com el nostre.

Que  aquesta victòria hagi coincidit amb els primers dies d’octubre, quan milers de persones han estat manifestant-se per tot Catalunya reclamant la independència, no deixa de ser significatiu. La sentència de la justícia italiana dona força al moviment popular, i la figura de Puigdemont s’engrandeix enormement, mentre que el govern de la Generalitat queda retratat i l’esperança posada en el diàleg amb el govern espanyol es difumina.

Un cop més s’evidencia que aconseguir la República depèn del poble.