Ja poden anar dient el que vulguin els polítics, els tertulians, els periodistes, els jutges… Ho desitgen tant que no cessen de dir que l’1 d’Octubre s’ha superat i que ara és l’hora de curar les ferides i treballar per la normalització del país. Que diguin! I que Pedro Sánchez vingui tans cops com vulgui, amb el fantasmal rei d’Espanya. Que acabin la partida d’escacs, en la que estan entretinguts!, mentre no deturen la repressió, fent el ridícul a Europa.

Ahir vam veure manifestacions arreu. Tot i la paralització causada per la pandèmia i la gens engrescadora activitat dels nostres polítics, la gent continua viva, convençuda que l’1 d’Octubre és el dia fundacional de la República catalana.

Em miro l’erupció del vulcà de Palma. ¿Qui o què podrà aturar la seva devastadora explosió?  A Catalunya hi ha uns moviments tectònics que es mouen des de fa molt temps. Les brases ben enceses, que, per avivar-les i que esclati la foguera només falta una ventada forta.

Manifestacions com les d’aquest dies en són el preludi!