Comiat de la Candelaria

Felicidad Choque, Isabel Garro, Candelaria Palma i Eugeni Madueño durant la celebració del 94è aniversari

Em permetreu que dediqui la glosa a la senyora Candelaria Palma, antiga feligresa de la parròquia del Fondo, que ahir va morir a l’hspital de L’Esperit Sant de Santa Coloma. Era la mare dels bons amics Eugeni i Pedro. De l’Eugeni puc dir que amb la Geli Garcia són els primers feligresos que vaig tenir. Quan encara no s’havia construït el temple, un dia que jo des dels carrers Mas Marí-Dalmau em mirava el solar on faríem el temple i se’m van acostar i em van preguntar si allí faríem la parròquia,  em va dir que vindrien a missa cada diumenge. I ho van complir i ens hem anat veient al llarg dels anys i han acabat convertit-se en els meus bons amics del Fondo.

La família Madueño Palma havien vingut del petit poble anomenat El Garabato. Jo m’hi imaginava un poble molt pobre i, de fet, allí hi vivien ens unes condicions molt difícils, que els van marxar i van venir a Caalunya. La mare de l’Eugeni i del Pedro va haver de lluitar molt, per tirar endavant la família. Era el suport de tots ells i, com tantes altres dones, s’hi lliurà fins a l’exageració, sense pensar en ella. Amb quin goig veia com l’Eugeni es movia per la parròquia, encarregat, juntament amb l’Alfons Barreras, de la petita escolania. I també, amb quina força s’oposava, després, a que l’Eugeni vingués a la parròquia perquè tenia por que s’emboliqués en la política i que volgués ser periodista i abandonés la banca on treballava de botones, l’únic noiet de la colla que duia americana… Anys després se sentia orgullosa de que els seus fills haguessin arribat tan lluny.

Abnegada i sacrificada, la seva vocació eren els fills. Dona senzilla, amable, de caràcter alegre, en la parròquia trobà un grup de dones amb les va fer amistat. La Candelaria, a més, en la fe va trobar el suport i el goig de dur una vida dedicada als altres. Ara ha mort. Aquests darrers dies quan anava a veure-la, m’adonava que feliç que era amb la Feli, i amb l’Eugeni i amb la terrassa plena de flors. I no fallava, sempre em preguntava si volia una cervesa i no s’oblidava mai de peguntar-me quants anys tenia jo, per afegir de seguida que ella en tenia un o dos més que jo. I comentàvem que havíem de tenir la maleta a punt, i el bitllet, perquè aviat ens cridarien.

Avui l’acomiadarem, tot dient-li “a reveure!”.

L’Eugeni MADUEÑO ens comunicà la mort de la seva mare amb aquest escrit:

Aquest matí ha mort la Candelaria, la meva mare. Una pneumònia li va fer ingressar dimecres d’urgències, a l’hospital, d’on ja no ha sortit. Els qui la coneixeu sabeu que la Cande era una dona forta i generosa, tossuda i compassiva, sempre amiga dels perdedors i sempre disposada a ajudar als que ho necessitaven. És la que em va ensenyar el que jo sé d’estimar. L’acomiadarem demà dissabte, al tanatori de Can Ruti, en una vetlla que es perllongarà desde les 8 fins a les 11 del matí. El funeral serà a les 11,15.

La Cande, al balconet del seu pis, amb la Felicidad

CONDOLS

Antoni ANTONIJOAN: M’uneixo als sentiments de tota la família Madueño. Tractant-se de la mare penso que sempre ha ocupat i seguirà ocupant un lloc molt important al vostre cor. Una abraçada a tots.

Josep PITARQUE: Eugeni una forta abraçada.

Geli GARCIA: Eugeni sento molt la mort de la teva mare, un referent de les mares del carrer i  del Fondo una veïna humil y bona persona; sempre estarà. amb els nostres records. Una forta abraçada.

Manel VALLS: Eugeni sento molt la pèrdua de la teva mare. Una forta abraçada

Montserrat SAYRACH: Ho sento molt Eugeni, Una abraçada ben forta

Chema CORRAL: Eugeni, em sap greu la pèrdua de la teva mare. Ànims i una forta abraçada

Ferran SARO: Eugeni una abraçada per tu i la teva família.

Elena ROC: Eugeni, aquest moments, encara que anunciats, sempre són dolorososuna mort serena, ja no podia viiure amb plenitud… que descansi en pau. Una forta abraçada per tots.

Fina MIRALLES: Ho sento molt. Ben unida a tu i a la teva amília

Jose A. QUINTILLA: Eugeni sento la mort de la teva mare, rep una forta abraçada de part meva i de la meva senyira.

Pablo ARAGONES: Familia Madueño  Palma: es un honor el haber tenido un gran cariño de  esta gran mujer, una mujer que con su  mirada y voz nos daba una calma, siempre en nuestros corazones, gran dolor para su familia y amigos.

Marina GOMEZ: Eugeni, sento molt la mort de la teva mare . Que trobi el repòs que  es mereix. Una abraçada per tota la família.

Loli PERALTA ROMERO: Ho sento molt Eugeni. La teva mare, la Candelaria, era una bona persona, una dona tranquil·la y serena. Que descansi en Pau. Una forta abraçada per tota la família.

Salvador BACARDIT: Eugeni, una forta abraçada, plena d’esperança, a tu i a tota la família!

Agustina RICO: Recordaré l’amable i acollidora senyora Cande. Una abraçada ben forta per a tota la família.

Odei A.-ETXEARTE: Ho sento molt, Eugeni, Isabel, Anna i Clara. Una abraçada molt i molt forta. Cuideu-vos molt.

M. Àngels F. SALA: Eugeni, sento molt la mort de la teva mare. Una forta abraçada per tu i la teva família.

Angélica MARTÍNEZ: Lo siento, Eugenio, un fuerte abrazo.

Albert NOGUERA: Eugeni, Sento la mort de la teva mare. La desaparició d una mare, és un dels cops més durs que ens infringeix la vida. D.E.P. Una abraçada.

.

3 Comments on "Comiat de la Candelaria"

  1. Macià Bardés i Maria Badia | 2 octubre, 2021 at 11:40 | Respon

    Eugeni, ho hem sabut pel Jaume Sayrach. Ho sentim molt. La recordarem en les nostres pregàries. Molts ànims per a tota la familia.

  2. Paqui Arenas | 3 octubre, 2021 at 11:55 | Respon

    De d’aqui vull unir-me als condols per l’Eugeni, el Pere i tota la familia Madueño.
    Les mares d’aquesta generació q va venir a Catalunya per a q els fills tinguessin un futur mes bo del q les deparava a la seva terra, representen el que significa amar amb plenitut i, es tant el q ens han donat que fa possible que els records ens omplim el buit i la tristo que deixen amb la seva partida.
    Molts Ánims!
    Una abraçada.

  3. Ramon Creixell i Martí | 5 octubre, 2021 at 08:00 | Respon

    Llegir el teu bloc, benvolgut Jaume, és abocar-se a un mirador on la vida se’ns mostra a la menuda i de cara; sense filtres i amb tota la seva gamma de textures -de les més manyagues a les més aspres- des d’una perspectiva molt poc comú, que concilia la crítica i la compassió; la invitació a la lluita i l’acceptació humil i amorosa.
    Ara, se’ns fa ben senzill, fins i tot per als que no coneixem aquesta gran família teva del Fondo, emocionar-nos amb el vostre penar per l’amiga que ha marxat i admirar-nos d’aquest monument extraordinari que li ha erigit el seu fill amb una sola frase: “És la que em va ensenyar el que jo sé d’estimar”.
    Una abraçada per a tu i per aquesta gran família del Fondo. Gran en més d’un sentit!

Respon a Ramon Creixell i Martí Cancel·la les respostes

El teu e-mail no serà publicat


*