Mentrestant…

Amb Montserrat, la mare superiora de la institució, a l’entrada de la residència.

En Jaume em demana que mantingui viu el bloc mentre ell aconsegueix fer-se amb el nou espai del qual disposa a la residència de les Germanetes. Aprofito per dir que a les hores d’haver ingressat ja notava els canvis i els avantatges de ser-hi. Una vida regulada per les normes de convivència. Que vol dir, fer tots els àpats i fer-los alhora. Uns àpats gustosos i pensats per a persones grans. Vol dir també tenir serveis a l’abast, com el de bugaderia, i moments de descans per a poder llegir, descansar, pensar… Això si, com ens ha dit ja a alguns dels amics, sense ordinador ni accés a internet. D’aquí que aparegui jo com intermediari per a dir-vos que està molt bé i content. Que, d’alguna manera, com li ha dit la Loli, nota que està iniciant la construcció d’una tercera família, la formada per les monges i els residents i residents que conviuen a ‘la Casa’ on és ara.

Tot funciona molt bé. Els serveis, l’ambient positiu i d’amistat que marca les relacions personals, les activitats –que són lliures i en les que pots participar o no– i també la llibertat per sortir i entrar, la qual cosa fa que en Jaume ja estigui planificant-se una agenda plena d’activitats fora de la Casa, a Santa Coloma i a Barcelona.

Alló de la presència per tot del castellà sorprèn una mica, si. És com si els trenta anys de normalització lingüística no hagués arribat a aquella mançana de l’Eixample. Però a mi em recorda una mica el que passa a Santa Coloma, on l’idioma vehicular és majoritàriament el castellà… fins que tu decideixes parlar en català i t’adones que la majoria el coneix i el parla. Així que, si, tothom parla castellà… Fins que tu et mantens en català i l’altre es canvia. Va passar ahir amb el senyor Joan Vila, amb el que vam parlar en castellà fins que ens va donar el seu número de telèfon perquè li passéssim les fotos i ens va dir el nom. Joan Vila. Homeeee, vosté deu ser de… “Un poble proper a Manresa!”

Loli, Geli i Elena, amb la furgoneta de l’Albert, van traslladar dilluns les pertinences d’en Jaume

Resumint. Que tot molt bé, tret de l’abillament informàtic, del qual en Jaume sempre ha estat a l’última, i les Germanetes sembla que no acaben d’entrar. Però serà per pocs dies. Estem fem els canvis necessaris. Donar de baixa el paquet de telefonia per contractar un altre només per al mòbil, que tingui dades il·limitades que li permetin estar connectat a internet sempre que vulgui i durant dia i nit. Ell no ho sap, però hi ha una petita impressora HP multifunció que està en camí. I uns cables una mica més potents que ben segur resistiran totes les inclemències… Quan la covid ens deixi accedir al seu quarto i manipular els endolls.

Amb el seu company Joan Vila

Eugeni Madueño

1 Comment on "Mentrestant…"

  1. I mentrestant… a viure, que és el que tu saps fer més bé! Viure en el ple sentit de la paraula, sense retòriques ni escarafalls: al costat de tots i per a tots.

Deixar un comentari

El teu e-mail no serà publicat


*