Quin goig!

La manifestació d’ahir va ser una sorpresa, després d’un any horrible sota la pandèmia, sota la repressió i l’erràtica política dels partits independentistes. A mi m’avorria molt veure com l’aigualiment del nostre somni s’estenia no solament en la política sinó en gairebé tots els mitjans. Periodistes i tertulians han fet seu el discurs de que per fi s’ha superat l’entelèquia de la independència, al menys per uns quan anys, perquè diuen- que ara el que toca és resoldre els problemes  que tenim. Però, com, tenir la capacitat de decidir, i tot depèn de Madrid? Basti pensar com a exemple en ampliació de l‘aeroport; mentre no depengui de Catalunya es farà el que vulgui Espanya.

Jo no vaig poder anar a la manifestació però la vaig seguir a través del televisió. Em va emocionar, i vaig sentir una alegria molt gran en veure que hi havia anat tanta gent, gent gran, gent menys gran i molts nois i noies!, entre els quals sabia que hi eren els meus amics. I em va agradar molt el to festiu de la manifestació i la força d’un discurs que venim mantenint des de l’1 d’Octubre: volem la independència per construir una república moderna en la que tothom s’hi trobi bé. Disfrutant tant, en contemplar la manifestació em sabia greu que hi hagi tantes persones que anys enrere van fer molt per Cataluya avui no participen del nostre somni.

¿On trobarem tanta gent que es mogui per un ideal tan gran?

2 Comments on "Quin goig!"

  1. Joan Oriola i Janot | 12 setembre, 2021 at 09:04 | Respon

    Moltes gràcies Jaume, llegeixo sempre que puc el teu Capvespre. Tinc 77 anys i vaig treballar des de els 12 anys fins els 65 i després fins els 74 de voluntari al Banc dels aliments. Després he patit dos ictus i aquest any un vessament cerebral, però gràcies a Déu, no m’han quedat grans seqüeles.
    Una fraternal abraçada
    Joan Oriola i Janot – Esplugues de Llobregat

  2. Ramon Creixell i Martí | 12 setembre, 2021 at 23:32 | Respon

    En Frederic C, un amic vilafranquí de criteri ben afinat, em va recomanar el teu bloc fa una mica més d’un any. A ell li dec -i, sobretot, a tu, esclar- el gaudi d’aquestes xicres de saviesa, de tendresa i de coratge que, de llavors ençà, tan útils m’ha sigut als capvespres per pair bé els desassossecs del dia i per salpar a la travessia del son amb l’ànim tonificat i asserenat.
    Gràcies, Jaume, i molts ànims.

Deixar un comentari

El teu e-mail no serà publicat


*