Torno al capvespre

Suposo que tardaré encara alguns dies abans no torni a escriure regularment. L’ictus que se’m va declarar quaranta dies enrere fa que els dits no corrin com la ment: i que s’entrabanquin, i que escriure cada paraula em costi molt. Sort de l’ordinador. L’ictus és un contratemps emprenyador, però em fa adonar dels tresor que és la vida i la salut, i l’importants que són els amics i la família, o que fins i tot de persones desconegudes m’arribi l’escalf de la seva amistat. Em refereixo als amics i amigues invisibles del Capvespre, una vivència que em fa creure encara més en la comunió universal, a la que els humans estem cridats.

Perquè em recuperi m’han dut a una residència per a gent gran, d’on crec que sortiré aviat. Ser a l’hospital no és divertit, però si no et fa mal res i t’ho prens amb bon humor, fins resulta distret. Tot i que la vida, aquí, és monòtona i, encara que no ho sembli, entre les coses reglamentades gairebé el dia passa volant. En arribar la nit amb prou feines has trobat temps per llegir, o per fer exercicis amb l’ordinador, o per contestar les trucades i els WhatsApps…

La major part de les hores les passo a la meva habitació, un quarto espaiós amb una finestra gran, que dona a la part interior de la residència. Com es veu en la foto tinc davant una torre que sembla abandonada, i el seu jardí, que ha crescut com ha volgut, ara fa com de frontera verda, i mig tapa l’edifici modern del col·legi Kostka, dels jesuïtes de Gràcia.

El millor de la vista, però, és el sol. Un sol que aquest final d’estiu s’ha fet pregar molt, sense que almenys ens portés la benigna pluja que anuncia la tardor.

NOTA: Amb aquesta nota inicio la nova etapa del Capvespre, de moment sense la periodicitat diària, i no puc dir amb quin ritme les podré publicar. Als lectors que les venien rebent a casa, les noves les trobaran automàticament a les 9 del matí, com abans.  Als interessats també en rebre-les basta que escriguin el seu correu electrònic a la columna del costat. Aquest correu és secret, qui hi ha darrere jo tampoc ho sé.

8 Comments on "Torno al capvespre"

  1. Frederic Cuscó i Campllonch | 7 setembre, 2021 at 09:05 | Respon

    Cada dia treia el cap al Capvespre i avui ha sigut un dia afortunat: Que content que estic de tornar-te a llegir, Jaume! Cuida’t.

  2. Jaume he estat mol contenta de que ja puguis fer algun escrit, ja els trovava a falta… Espero et recuperis ben aviat. Una abrasada ben gran.

  3. Telm Huguet – 7 de setembre 2021

    Amic Jaume : És una bona notícia el teu retorn al Capvespre, aquella finestre que cada matí podies obrir per saber d’un amic i les seves circunstàncies. Jo cada matí mirava si ja la podia tornar obrir per a deixar entrar la teva irrenunciable esperança amb la vida ! – Estava ben bé a la “lluna” del trauma en la teva salut. Una abraçada ben fraternal.

  4. Joan-Esteve de ANGUERA i Bachs | 7 setembre, 2021 at 16:00 | Respon

    Alleluia Jaume Patriç
    Feia dies que no savia res de tu i pensava malament
    Ara m’en alegro que estiguis millor
    Joan de Anguera

  5. Jaume, ben tornat. Llegirem les teves reflexions sempre sàvies i ponderades amb l’interès de sempre. A poc a poc podràs tornar a fer vida normal. Una abraçada.

  6. Hola Jaume, m’alegra molt llegir-te. Espero que et recuperis ben aviat. Ja em van dir que la meva carta no et va arribar, si encara no has rebut res, et tornaré a escriure ben aviat. Una abraçada i molta salut!

  7. Quina alegria de retrobar-te al capvespre, Jaume!
    Ens calen les teves paraules que sempre són un cat a la vida i un alè d’esperança. I és clar, no hi podies pas faltar abans de la Diada!

  8. Margarita Canela | 8 setembre, 2021 at 07:27 | Respon

    Molt contenta de retrobar de nou la “marinada” del capvespre!
    Molts ànims i endavant

Respon a Frederic Cuscó i Campllonch Cancel·la les respostes

El teu e-mail no serà publicat


*