Nota

Arribat l’estiu sento la necessitat de trencar el ritme del capvespre i fer vacances. Tinc por d’acabar escrivint per rutina, de repetir-me. També, en no arribar-me quasi mai cap comentari, que el blog es converteixi en un soliloqui, i la pregunta de si interessa a algú em ve sovint. I afegeixo –i això em pesa molt!–, que des de fa un temps sento la necessitat d’acabar coses que tinc pendents, i que no trobo temps per dedicar-m’hi. Per tot plegat decideixo  fer “vacances” del capvespre “escrit”, encara que esporàdicament –si les circumstàncies ho propicien–, penjaré alguna glosa.

Acompanyo aquesta nota amb una fotografia d’uns xiprerets dels meu planter. Tenen quatre mesos i s’han estirat força. Però costa d’imaginar que d’aquí a uns anys tindran més de deu metres… ¡La vida, sempre sorprenent!

Tenir cura dels  arbrets em fa forta la creença en un demà cada dia millor. Espero que les vacances, el descans, el contacte amb la natura i respirar l’harmonia i la vitalitat que desprèn inundi el meu esperit.

I ho desitjo per a totes les persones amigues, amb les quals el capvespre ens ha estat relacionant.

3 Comments on "Nota"

  1. Bones vacances! Sí que et llegim, tot i que no et comentem…

    • Bon “amic” Jaume, m’ha fet molta il·lusió llegir el teu missatge. I sí, ja sé que hi ha bstantes persones a l’altre punta del capvespre, i això em fa feliç. Com més va més crec en la mena de comunió que va més enllà dels noms i de les persones que coneixes i de les que retens la memòria. En la vida –i com més va, més– vius moments d’autèntic sentiment amistós en trobades fortuïtes, que d’altra banda sembla que es perd perquè la trobada ha durat només un temps molt breu. I hi ha amistats que formen part de nosalres per una mena de coincidència “espiritiaul”, com la que neix de la lectura… Vaig dir que emprenia uns dies de descans per alliberar-me de l’obligació d’escriure per por de caure en la rutina. Però ara que no escric, confesso que ho trobo a faltar i que “us” enyoro. I més d’un dia –com faig avui– escriuré alguna glosa. Per recomençar el curs vinent, potser enfocant-ho una mica diferent., vivint el goig de la comunió “misteriosa” però real. Una abraçada, Jaume. Una abraçada molt afectuosa!

  2. Frederic Cuscó i Campllonch | 14 Juliol, 2021 at 10:23 | Respon

    Des de l’altra punta del “Capvespre”, bones vacances, Jaume!

Deixar un comentari

El teu e-mail no serà publicat


*