Avui és Sant Pere, la festa del cap dels apòstols, de qui ens arriba una imatge colossal. Pere, juntament amb  sant Pau, apareixen en la tradició catòlica com figures gegantines. I és una llàstima perquè llavors el personatge real desapareix. Pere era un home senzill, impetuós, fins diria simple; i entusiasta. Se sap que era casat i que Jesús el va fer com el cap de colla per la seva rectitud i transparència. Però també el va renyar més d’un cop perquè era esborrejat i de vegades la por el traïa. Sant Pau s’hi enfrontà i el va criticar amb duresa perquè per la por del què dirien els creients jueus, va donar-los la raó en uns costums que contradeien l’esperit obert de Jesús.

Hauria estat millor que l’Església en lloc de la imatge d’una institució gran i segura –com es desprèn de l’imponent temple del Vaticà– ens hagués mostrat el seu rostre senzill i humà, amb també les caigudes, i el penediment pels molts cops que ha traït l’evangeli, i que tant de mal ha fet.

Que diferent que és quan l’Església i en especial el vicari de Crist en lloc de la figura poderosa del summe pontífex dona la imatge del Jesús humil i senzill que estima la gent, que s’encanta amb els nens i que es preocupa per la gent que pateix. Com el papa Francesc que si va callar (suposo que per prudència) quan el Vaticà va prohibir que els capellans beneïssin les parelles homosexuals, ara envia una carta a un jesuïta felicitant-lo per la tasca que fa a favor dels homosexuals.

¡El sant Pere de Galilea que amb la seva senzillesa i lliurament als altres fa entrenyable la figura humaníssima de Jesús!