Sovint escric sobre la bellesa de les flors petites, com les que apareixen als prats i aquí, a Santa Coloma, en la llera del riu. Vistes de prop veus  la perfecció de la seva forma i, sota l’aparent senzillesa, t’adones de la complexitat dels seus órgans que a més de ser-los vitals, són una obra d’art.

Ahir vaig estar pensant com de bonic pot ser també un humil objecte fet per la mà humana, tot contemplant un cndrer que fa anys que guardo amb carinyo. Un record molt llunyà, de quan vaig ser a Estrasburg, i que em sabria molt de greu que se’m trenqués, o que el perdés. És petit i molt simple. Amb una pintura que té la ingènua bellesa dels dibuixos infantils.

I se’m va ocórrer indagar d’on vindria. Dur escrit Dieppe. Vaig buscar a Google i em va dur a la ciutat francesa Dieppe, que es troba a l’alta Normandia, de la que diu que és famosa la seva ceràmica. I fins posa el preu d’uns platets semblants al meu: una mica més de 40 euros… Jo no el vaig comprar, me’l van donar a l’hotel d’Estrasburg on passava uns dies, en dir-los que el platet m’agradava molt. Més barat que unes bones bambes, o que un anorac.

Però la seva ingènua bellesa i els records que m’evoca me’l fan preciós.