Arriba avui l’estiu, el dia que durant molts anys per mi era el de l’inici de les vacances, tan esperades quan passava tot el curs escolar intern a col·legi. Un estiu al qual hi arribem enmig d’un aiguabarreig de sensacions molt diverses. Una, la que em fa més mal, és la de la situació política de Catalunya, amb l’absurda escenificació de la magnanimitat que el president d’Espanya farà el matí, al Liceu, amb la que el govern indultarà els nostres presos, una festa que se li girarà en contra, com tindrem temps de comentar.

Però el dia, amb el final del confinament, ens fa pensar en les vacances després d’un any en què gairebé ni vam adonar-nos de l’estiu, ni de les festes nadalenques, ni de les vacances primaverals de Setmana Santa. També tindrem temps de parlar-ne i d’assaborir-les.

Però abans de pensar en els dies que vindran vull tancar amb aquesta glosa el memoràdum que hem fet del Pla Popular, arran de la presentació del film Perifèria, pubblicant apressadament unes fotografies ja no del Pla, sinó de la ciutat fruit del Pla, esperant que un dia pugui oferir-ne una selecció més completa. Un tast per subratllar el valor del Programa Alternatiu que ens ha ajudat a fer la ciutat d’avui.

Una confirmació més que quan la gent treballa unida rere un somni, el somni es  compleix.