Veig que l’equip d’arquitectes de l’Ajuntament en les darreres intervencions urbanes, com al passeig de la Salzareda, hi posa moltes plantes, que fa molt bonic. Però no sé si al fer-ho en parterres en plena vorera, quan els treguin el filat protector resistiran gaire temps. Al passeig Mossèn Jaume Gordi, que és el que puja a l’Eslésia Major, fa un parell de mesos van omplir de plantes els escossells de la filera de plàtans; al tronc de cada arbre encara hi penja el cartell en el que a més de donar el nom del vegetal invitaven els passejants a respectar-los. Als pocs dies les plantes se les veia seques i trepitjades i avui només hi queda algun tronquet i el cartell.
Costa d’acceptar que entre nosaltres hi hagi encara persones tan bàrbars. Recordo que anys enrere a la plaça de Catalunya –encara anomenada per alguns la plaça dels ànecs—s’hi feu un petit estany i s’hi van posar dos cignes. No van passar gaires dies que ja no hi eren. Cal educar la gent, crear l’estima per les plantes i pels animalons, i el respecte per la ciutat, que és la casa de tots nosaltres.
A les escoles es pot fer molt i de fet ja es fa. Però, tocant a això de les plantes, l’Ajuntament també hi podria fer molt: convidar la gent a omplir de flors els balcons i fins i tot organitzar concursos d’ornamentació floral i premiar el carrer més ben guarnit, fins a declarar la ciutat, “ciutat floral”, un costum que podria estendre’s per tot Catalunya.
I evidentment: l’Ajuntament hauria de donar exemple omplint de flors la façana de l’edifici municipal, tan despullada, tan desguarnida.
Sigues el primer en comentar on "“Ciutat floral”"