Ahir vaig acabar de decidir-ho, deixo FAQS per sempre. Ja fa uns dies que venia pensant-ho i un parell de setmanes enrere ja em vaig instal·lar a casa el Netfix per substituir  el FAQS per una pel·lícula. Alguna nit no nego que a FAQS hi han passat persones interessants, però trobo que des d’un temps ençà hi ha converses interminables sobre temes que no m’interessen gaire i, sobretot, se’m fa insuportable el show que es repeteix cada vespre, amb la Pilar Rahola i el seu canviant oponent, als quals s’sempre s’afegeix algun periodista, com l’Israel.

Ja per començar em desagrada l’insubstancial paper dels periodistes, mal col·locats en l’espai físic, convertits en una mena d’estàtues de sal. Però l’escàndol que es produeix amb les baralles de la Pilar (amb qui normalment estic d’acord amb el què diu), i els seus oponents,  em resulten inaguantables, i no tant pensant en mi sinó pensant en els oients, amb una Cristina Puig que enlloc d’apaivagar el foc l’aviva. ¿Què en trauran els espectadors televisius de les baralles verbals i gestuals que FAQS ens ofereix cada setmana?

Soc amic del diàleg i del debat, i de la confrontació d’idees, m’agrada escoltar persones intel·ligents i respectuoses que pensen diferent que jo, perquè amb els seus arguments em fan veure la part dèbil dels meus. Em refereixo en especial al tema de la independència; jo no crec que el diàleg doni fruit però hi ha raons que em fan pensar que el que jo crec és una opinió i no una certesa… Els oponents reflexius t’ajuden fins a veure amb més claredat els propis arguments, mentre que les dogmàtiques i fanàtiques no sé què hi pinten en un diàleg, si no és que el que es busca és l’espectacle.

Les baralles fanatitzen les persones i les enemisten. I la democràcia i la convivència hi surten perdent.