És diumenge però trobo que quan el dia es rúful, quan el cel és grisós, no sembla festa. Un dia semblant als dies de confinament, durant els quals semblava que tots els dies eren iguals. Però com cada diumenge aniré a esmorzar a bar del capdamun de la Rambla, llegirré El Punt-Diari i passajaré una estona pel riu.
M’agrada caminar un tros riu amunt, per la llera, trepitjant l’herba a prop de l’aigua. Veure l’aigua que flueix cap al mar, imatge de la vida, feta meva meva quan d’adolescent vaig conèixer el celebèrrim poema que diu que “Nuestras vidas son los ríos que van a dar al mar, que es el morir“.
Aquest temps facilitia que et quedis a casa i que dediquis més hores a la lectura. Quan era al col·legi també em van dir que la gent del nord, especialment els alemanys, eren tan savis perquè com que no sol fer gaire sol es queden a casa llegint i estudiant, mentre que els llatins, com els ocellets, quan surt el sol sortim a escampar la boira i ens distreiem.
Nosaltres durem només uns anys mentre que el riu flueix sempre, com el temps! M’agrada pensar-hi tot contemplant l’aigua, que fuig tan de pressa..
Sigues el primer en comentar on "Dia rúful"