Una enorme satisfacció, l’entesa entre ERC i JUNTS! Per fi s’ha arribat a un acord i d’aquí a dos o tres dies ja tindrem govern. S’ha imposat el seny, ha prevalgut la pressió de la gent, la nostra!, la dels 52 % que vam dir que volíem un parlament independentista, sigui forçant l’estat perquè s’avingui a aprovar un plebiscit d’autodeterminació o, sinó, enfrontant-nos-hi.
Hi ha hagut persones que ja han predit que aquest govern ens durà a un fracàs. Ho han dit principalment els qui callaven quan el govern de l’estatexercia la duríssima repressió –que encara dura– contra la Generalitat, que ha fet gairebé impossible tirar endavant, en un temps a més sacsejat per la pandèmia. També ho diuen persones independentistes, que voldrien un acord més concret, més detallat…
Jo penso que sí, que hauria estat bé, però, insistint-hi, enrocant-nos-hi, d’aquí a poques setmanes tindríem unes eleccions suïcides. L’important és posar-se a caminar. Penso en les moltes excursions que he fet sense saber ben bé el camí. Amb marrades angoixants… però, veient el cim, continuaves muntanya amunt, pel dret –cansat i dubtant–, i sempre acabaves arribant-hi.
Som el poble, els qui haurem d’empènyer el govern. Indesinenter!, alegres, esperançats.
Sigues el primer en comentar on "Amunt!"