Ahir l’equip de futbol del Barça femení va guanyar la Champions i es proclamà primer equip d’Europa. Vaig veure el partit i m’ho vaig passar molt bé. Un joc magnífic, les noies semblaven electritzades, un joc precís, ràpid, contundent i bonic. Al primer minut ja havien fet un gol. Quin contrast amb l’avorrit joc de l’equip masculí, que ahir va tornar a perdre després que estava guanyant!

Parlo del futbol, un cop més, perquè és una distracció agradable i per la seva repercussió social. En referir-me a la victòria d’ahir haig de subratllar el pas endavant que provocarà en la valoració del futbol femení. Ho remarcà més d’un locutor i ho vaig sentir dir a més d’una jugadora. Estaven contentes perquè la Champions les situa en la primera plana de les notícies i perquè els dona un enorme prestigi. “Ara serem una referència i això donarà una empenta a les nenes que practiquen el futbol”.

Un mèrit de les actuals jugadores, un mèrit de la Masia que les ha format, un mèrit de l’entrenador, en Lluís Cortès, que ahir explotava d’alegria. I el fruit de molts anys de futbol masculí, marcat de manera indeleble per Johan Cruiff, l’autèntic creador del millor futbol modern, i que ha caracteritzat l’etapa en la que el Barça de Guardiola ens va donar tanta satisfacció.

Les noies superaven una barrera. Un pas més –i aquest amb una gran repercussió– en la superació de la discriminació de la dona.