Fa poc més d’una setmana que va morir Han Küng, un dels teòlegs més cèlebres, complerts els 90 anys. Un pensador que sempre he sentit a prop, tot i que mai n’he llegit gran cosa. Ha estat com una vida paral·lela, diria inabastable però que les notícies que me n‘han arribat me l’ha fet sentir pròxim. Recordo que quan sentia una certa rebel·lió contra la jerarquía eclesiástica espanyola, m’ajudà una simple resposta del teòleg alemany per vèncer l’apartament de l’Església. Li van inquirir per què no abandonava l’Església tot i ser condemnat pel Vaticà, que li prohibí fer de professor de Teologia perquè  sostenia doctrines contràries al dogma, va respondre “Perquè l’Església és l’únic lloc os es recorda Jesús”.

Ara he adquirit un seu llibre, escrit ja al final de la seva llarga vida i en porto llegides un munt de pàgines. El llibre es titula (en la versió cstellana) Lo que yo creo.  Un text dens, molt savi, però que m’està interessant molt. En recullo –pel que tè d’adient amb els dies de pandèmia que vivim–, l’eleogi que fa de la natura en el capítol “Alegría de vivir”. “En la naturaleza –escriu–hay miles y miles de cosas con las que los seres humanos pueden disfrutar”. “La naturaleza es, como el sol, una energía vital que contribuye al bienestar corporal y anímico”. I evocant vivències seves, afegeix que “toda persona tiene, si las busca, sus propias experiencias de la naturaleza, incluso grandes experiencias de ella, que se graban en lo más hondo de la memoria”, i en cita unes quantes, viscudes per ell.

¡Quant veritat és, el que diu Hans Küng! Una experiència que amb els amics i amigues hem comentat molts cops, fins a afirmar que els nostres millors records són les sortides que hem fet al camp, a la muntanya, al mar… De les excursions i estades que hi he fet, a més dels records, en guardo moltes fotografies, i de les excursions n’hi ha alguna, per les vivències que vaig tenir –com l’acampada al cercle de Colomers quan tenia 18 anys, o els dies passats al pla de Boet amb nois i noies del Fondo–, que formen part important de la meva vida.

Experiències senzilles lligades a un paisatge, al murmuri del riuet, al silenci de la nit entre alterosos cim… que t’obren a un profund més enllà.