Ens trobem en una situació incomprensible. D’acord que sota la terrible resposta repressora de l’estat espanyol dilucidar el camí a seguir és molt difícil. Però el que mai hauríem esperat és que davant d’una situació tan dura i tan injusta els nostres polítics es barallessin entre ells.

No m’estranya que en les darreres eleccions milers de persones no votessin. La decepció és molt gran, i no dubto que si hi ha noves eleccions l’abstenció creixerà molt més, i que llavors l’independentisme perdi i que guanyi l’unionisme enemic.

No sé si la por que es produeixi un resultat tan nefast farà que a ultimíssima hora els nostres polítics arribin a un pacte raonable. Això ara no depèn de nosaltres. Però sí crec  que seria un suïcidi que, enrabiats i frustrats, els ciutadans i ciutadanes independentistes no votéssim, com una manera de castigar els polítics. Per desgràcia, a bastantes persones amigues els he sentit dir que “ja s’ho faran”, que ells no votaran.

No votar és rendir-se i deixar-se arrossegar pel mal fer dels polítics. I equival a donar el meu vot als qui creen l’atzucac que ens paralitza.