Escric aquesta glosa cansat, molest i fins i tot enrabiat per l’incomprensible menyspreu de l’Ajuntament vers les nombroses persones i entitats que, des de fa temps, venim demanant intervenir en la decisió final del projecte del parc de Can Zam. Un parc que vam incloure en el Pla Popular i que quan vaig ser regidor d’Urbanisme del primer Ajuntament democràtic vaig promoure que el terreny on s’hi havia de construir es cerqués amb un muret, com a mesura dissuasòria pels qui aspiraven fer-hi habitatges i una zona industrial. Una decisió –la meva– que a l’alcalde i a mi hauria pogut costar-nos la presó, per ocupació indeguda d’una propietat aliena i per malversació de fons públic.

L’Ajuntament, des que ha estat governat pels socialistes, no ha combregat mai amb la idea del gran parc urbà, verd i frondós. I mai no ha acceptat sotmetre-ho a debat públic, mentre que, de forma callada i per la via dels fets consumats — i quan li ha convingut amb la tapadora d’una falsa participació ciutadana–, va consolidant l’objectiu que persegueix, ja des que hi defensava la ubicació de la Feria de Abril, o la Fira Comercial i, des de fa uns anys, els concerts de rock: una activitat, aquesta, forana, sorollosa i totalment oposada als valors intangibles que caracteritzen un parc autèntic.

L’Ajuntament, en unes declaracions al diari El Punt-Avui va dir que els defensors del parc –als quals qualificava de gent gran–, defensaven un projecte antiquat. En realitat, però, el parc frondós és una reivindicació que avui també mou a molta gent jove, i la idea, no solament no és antiquada, sinó que és la que defensen els arquitectes i urbanistes d’última hora, en especial després que la pandèmia ha fet veure l’important que és el contacte amb la natura, i que hem vist com la natura envaïa les ciutats. Per això, l’Ajuntament de Barcelona –com molts d’altres– persegueix amb fervor la naturalització de la ciutat (*).

Per tot plegat, un cop més, amb l’associació Fòrum-Grama, m’uneixo al Manifest pel Parc de Can Zam, que un munt d’entitats colomenques, amb la Plataforma en Defensa de la Serra de Marina i de Can Zam, dirigeix a l’Ajuntament a favor del parc urbà, verd i frondós.

(*) “Ciutats de tot el món han decidit trencar la frontera entre el medi urbà i el rural, i deixar d’entendre la ciutat com l’antagonista del camp. Al darrere, la voluntat de millorar la qualitat de vida de la ciutadania i oferir-li un hàbitat més complex, amb més biodiversitar de fauna i flora, un aire més net, mé espais de silenci i reflexió… En definitiva fer de la ciutat un espai més d’acord amb la naturalesa humana que necessita, sens dubte, la natura per desplegar-se amb salut i sentit”.

Diputació de Barcelona.

Muralla verda de l’Âfrica

Projecte posat en marxa el 2007 que busca retornar la vida a zones de terra desertificades, amb el suport de l’ONU, la Unió Africana, la UE, el Banc Mundial i la FAO, amb l’impuls definitiu de la cimera One Planet, impulsada pel president de França, Emmanuel Macron. L’objectiu és plantar arbres al llarg de 8.000 quilòmetres d’un extrem a l’altre del continent africà, que passa per 11 països. Un projecte semblant és el de la Muralla verda de la Xina, de 4.500 quilòmetres.