Poc temps després de ser elegida Núria Parlon l’alcaldessa, després de l’operació Pretòria, representants de les entitats ciutadanes que havíem creat els Debats 2007 vam estar reclamant a l’Ajuntament la iniciació d’un procés popular per definir el model de la ciutat del pròxim futur. Les entitats eren Fòrum-Grama, el Casal del Mestre, el Centre Excursionista Puigcastellar i Gramenet-Imatge Solidària. Érem molt conscients del paper que els ciutadans havíem de jugar; anys enrere ja va ser la població –quan els temps sota la dictadura no ho afavorien– qui va fer el Pla Popular, que arribada la democràcia es convertiria en el programa de la transformació de la Santa Coloma suburbial en la ciutat bona per viure-hi.

L’Ajuntament va anar posposant la resposta i quan se sentí atrapat, l’alcaldessa inventà una comissió d’experts formada per dues persones que eren de l’absoluta confiança de les entitats que reclamàvem el debat, dos homes d’esquerra, especialistes en política urbanística: Manolo Herce i Jordi Borja, iamginant-se –suposo–, que, com sol passar, la resposta afavoriria la decisió presa per qui els feia l’encàrrec. Però no va ser així, aquestes persones sàvies es prengueren amb seriositat l’encàrrec i van fer un informe a favor de la nostra reclamació, que mai no arribà a coneixe’s oficialment, i del qual l’Ajuntament no en va fer cap cas.

I sí, la política urbanística ha continuat desenvolupant-se amb bons professionals i amb estuacions positives. La ciutat fa goig. Però la participació ciutadana cada cop és més minsa, i gairebé reduïda a les actuacions de protesta, que més d’un cop han forçat l’Ajuntament a canviar projectes importants que ja havia decidit, com el de  la construcció d’un petit nou barri a la Bastida, o el de fer la part enjardinada del Passeig de la Salzereda separat de les vivendes. O com ara, que persegueix amb fets consumats fer dels terrenys de Can Zam, encara no urbanitzats, un espai dedicat a festivals musicals, en lloc de destinar-los a la creació del cor verd i frondós del parc.

Amb aquesta política la ciutat creix, però la ciutat no deixarà de ser una ciutat políticament perifèrica en la Gran Barcelona, de la que formem part.