Em sembla que no cal donar-hi gaires voltes: Isabel Díaz Ayuso, la dreta descarada! ha guanyat les eleccions i amb aquesta victòria “Madrid se’n va” (com premonitòriament Pasqual Maragall va escriure fa vint anys), i a Espanya s’instal·la el nacionalisme espanyol més superb, més més imperialista i més excloent. Ayuso ha fet la campanya dient que Madrid és el kilòmetre zero i que no és només la capital d’Espanya, sinó que “és Espanya”. L ‘Ayuso ho explicita bé, quan diu que si admira algun personatge espenyol i s’hi vol assemblar, aquest és la reina Isabel la Catòlica, la que va fer –diu– la “unitat” d’Espanya.

Ineressant l’editorial que escriu avui Vicenç Partal a VilaWeb. Evoca el què passà a Iugoslàvia quan Sèrbia va fer l’ultimàtum a les nacions que componien el país, amenaçant-les d’imposar-s’hi emprant la força. El resultat va ser que Eslovènia, Croàcia, Bòsnia, Montenegro i Kosovo es van independitzar.

Què passarà a Espanya? Si ja portem anys volent marxar-ne, amb aquest Madrid que camina amb la directa posada cap a la Moncloa, Espanya encara ens queda més lluny. L’Espanya que s’ha revestit del nacionalisme més dur, més ranci, el nacionalisme que ha dretanitzat el PSOE, i que ara s’estavella a Madrid, i que no mana ni a Galícia, ni al País Basc, ni als Països catalans. El nacionalisme que s’ha carregat el govern més progressista d’Espanya i ha fet fora Julio Iglesias i, amb ell, el moviment del 15 de maig …

¿Aguantaran gaire temps, els catalans que encara somien en un diàleg fructífer amb Espanya?