Djous el Diàleg des de la Riba del Besòs insitirà en la relació de la nostra ciutat –i del conjunt de les ciutats del Barcelonès Nord– amb la Barcelona capital, en com superar la condició perifèrica per convetir-se en unes centralitats més de la gran Barcelona. I veig que en la proposta del debat s’al·ludeix a elements geogràfics que, de per sí, ja ens hi relacionen fortament com són la serralada de Marina, el riu Besòs i el parc de Can Zam. Espais naturals, espais verds, que formen part del territori de la gran Barcelona.

I sí: canvis com l’experimentat pel riu Besòs ens redimeixen; que de claveguera s’hagi convertit en el parc fluvial que és avui, és un pas decisiu perquè sigui un lloc atractiu de la gran ciutat. Com ho és, i força!, que l’antiga clínica mental sigui avui un centre universitari, al qual venen més d’un miler d’estudiants.

La pregunta, però, és si és creant centres d’interès que Santa Coloma deixarà de ser perifèrica i la resposta és que sí, en l’aspecte territorial però que el canvi ha d’atènyer a les persones, i que el canvi serà quan siguin els ciutadans i ciutadanes que prenguin la iniciativa sobre què volem que sigui, la nostra ciutat. Fer dels ciutadans els veritables protagonistes de la Santa Coloma del 2030, com ho vam ser quan vam fer el Pla Popular, i com uns quants vam pretendre fer amb el Pla Estratègic Santa Coloma 2000, en el qual ni l’Ajuntament ni els partits polítics que eren fora hi van creure.

Mentre els ciutadans no prenguem el protagonisme, Santa Coloma serà una ciutat potser molt bonica, però apagada.