Comença el mes de maig, un mes pletòtic i celebratiu, segurament el que més. A col·legi i també al seminari era el Mes de Maria. Començàvem el dia amb la novena a la Mare de Déu, amb una anècdota que n’explicava un miracle, en seguia una consideració i acabàvem amb l’avemaria i la salve. I amb la lletania o seguit d’elogis, o piropos, que dedicàvem a Maria, un costum que aquí, a Santa Coloma, he vist tributar a la Virgen de la Sierra, a la qual no cessen de dir-li, el dia de la Romerís, guapa!, guapa!, guapa! D’aquesta devoció mariana a mi me n’ha quedat el record de la mare de Déu d’Araceli, del seu bonic santuari de Lucena, i del romà d’Ara Coeli, des d’on hi ha una de les vistes més boniques de la ciutat de Roma.

Maig comença amb el Primer de Maig, el Dia del Treballador. Avui és un dia festiu i la gent l’aprofita per anar a la segona residència o per sortir al camp, sobretot ara que se’ns permet escapar del confinament comarcal. Segur que la majoria que fan festa no recorden i potser ni saben que l’origen de  la festa ve de l’homenatge a uns treballadors que van perdre la vida en la defensa de la reducció de la jornada del treball –que durava deu hores– a l’actual, de vuit. Una victòria, com tantes altres, guanyada oposant-se a la llei, cosa que hauria de fer-nos deixar de sacralitzar les lleis.

I, finalment –per mi l’advocació més bonica– el maig és el mes de les flors. El mes en el que arreu esclaten les flors, un miracle extraordinari per la seva bellesa, per la riquesa de formes i colors, d’olors, de virtuts curatives. D’entre totes evoco el muguet, la flor que a França va substituir la rosa el Primer de Maig, i que a les Dolomites vaig veure que la gent la regalava a les persones que estima.

Potser per rebre aquest mes, avui ens falta el sol. Però benvinguda sigui la pluja! la Terra la demana: “pel maig cada dia un raig“