Demà les poblacions de Catalunya s’ompliran de roses i de libres. Una festa fantàstica en la que el protagonisme és la cultura i l’amor. Tant les roses com els libres en són només la imatge. El valor és el que signifiquen, i la invitació a llegir i a estimar. L’escena d’una parella regalant-se un llibre i una rosa i fent-se un petò, és meravellosa, i demà no serà un cas excepcional, sinó viscut arreu, per moltíssima gent.

Una sort que cada dia es facin més coses perquè la gent llegeixi. Just ahir vaig escoltar els autors d’uns llibres que es vendrán demà, Joan Carles Mélich i Lluís Calvo, que remarquen la importància de la tradició, de llegir, per tal de sostenir els valors adquirits al llag de molts segles; i la Marina Subirats s’hi afegia, lamentant que avui es creï una societat que viu al dia, que s’aboca a l’individualisme i a la banalitat. Una socieat que Sigmund Bauman va quailficar de líquida, d’evanescent.

Per això insisteixo tant en que la gent escrigui. Escriure t’ordena el pensament, et du a les teves interioritats, et fa anar a fons de les coses. Expressar per un matex què sent i què pensa i diologar amb els amics i companys per escri és alliberador i referma els valors. Actualment tenim tants mitjans, per fer´ho! Vèncer la xerrameca escrivint.

¿Ens regalarem en futures diades un tinter i una ploma, símbols d’una croada perquè escrivim, deshinibidament?