¿Quants milions de seguidors avui s’hauran llevat satisfets per la victòria del Barça, d’ahir? Despres d’un partit emocionant, elèctric, gairebé perfecte el Barça va guanyar la Copa del Rei. Si la sort feia justícia l’havia de guanyar. Tinc la sensació que mai, com ahir, els aficionats i sobretot l’equip de jugadors havien desitjat tant la victòria.

Pensant en la satisfacció de tantíssims barcelonistes evoco els Jocs Olímpics de l’antiga Grècia clàssica  per insistir en els valors positius del futbol (com de l’esport en general) quan es converteix en un fenomen social. Les Olimpíades es començaren a celebrar a Grècia, a la ciutat i després al lloc d’Olímpia, més de tres-cents anys abans de Jesucrist. Mentre durava el torneig se suspenien les batalles –tan freqüents entre les ciutats-estat gregues– i pràcticament s’aturaven totes les activitats, excepte les que avui en diem essencials. La celebració de les Olimpíades, com llegeixo a Viquipèdia, “creava una sensació de germanor i sorgia el sentiment de pertinença sociopolítica superior a les de les polis” (o ciutats). És que volem expressar quan diem que el Barça és més que un club.

No ho veiem fins pel carrer? Gent vinguda de fora i gent que veiem quan viatgem a l’estranger, vesteixen la camiseta del Barça i són del Barça. Aquí a Santa Coloma mateix recordo que anys enrere, els anys seixantes, quan encara no teníem televisors a casa, la cridòria que s’oïa quan s’havia fet un gol sonava estrident si l’havia marcat el Real Madrid. Actualment se sent quan el fa el Barça i de fet, podem dir sense equivocar-nos, el Barça s’ha convertit en un dels primers elements d’identificació amb Catalunya de la gent vinguda d’arreu

Un sentiment que cal enriquir, conjuminant les dues sentències: “fútbol es fútbol” (que deia Johann Cruyff), i el “Barça és més que un club”, que  diem tothom.