Ahir vaig decidir que no veuré més Preguntes freqüents. A part que sol fer-se’m pesat per l’excessiva durada de la majoria d’entrevistes, sense que un fil conductor intel·ligent i incisiu les faci interessants, el programa té coses que no m’agraden, com l’escàs paper dels periodistes convidats: mal situats en l’espai, amb  petites intervencions, com les cireretes del programa. Però sobretot em desagraden dues coses: que s’acceptin intervencions tan barroeres com les d’algun periodista assidu, i la de la màxima protagonista, la Pilar Rahola, amb qui puc estar molts cops d’acord amb el què diu, però de cap manera amb la manera de defensar-ho.

Que hi assisteixin persones amb idees oposades a les “nostres” és cosa bona. Però el programa –la moderadora– no s’hauria de limitar a donar la paraula, sinó que, sobretot!, hauria de conduir el programa, evitant que es produeixin monòlegs enfrontats. És el moderador, en aquest cas la moderadora, que ha de dur el discurs  al fons dels temes, i no quedar-se en els enunciats, defensant cadascú el seu i condemnant l’oposat.

El programa s’anuncia com un espai d’entreteniment i informació. Les baralles potser sí, que entretenen, com es comprova amb Tele Cinco, segurament la més seguida. Però les baralles ni informen ni ajuden a pensar. I, sobretot, queden molt lluny del que l’Andreu Barnils elogia del debat que van fer a Santa Coloma Josep Costa i Albano-Dante Fachín, precisament sobre la ruta cap a la independència, debat caracteritzat pel “bon to i sense insults”, que organitzà la secció local Gramenet, del Consell per la República.

Finalment decideixo que el temps que he estat veient FAQS el dedicaré a veure cine; segur que en sortiré guanyant.