Ahir per fi em vaig poder inscriure al Consell per la República gràcies a l’ajut de dues amigues que em van omplir el complicat qüestionari que cal seguir, per fer efectiva la inscripció. Em fa molt content i feliç, viure-ho. És una experiència nova, un haver entrat en un món que sembla màgic però que és real. Gràcies a Internet, forma part d’una realitat fàctica però digital. Un somni substanciat, que semblava impossible: pertanyo ja a la República Catalana.

L’invent és magnífic i té unes possibilitats immenses. Ara ja som més de noranta-mil els ciutadans d’aquesta República. Un ens que escapa del control de l’Estat espanyol, i que es fa present internacionalment. Tot just va néixer un parell d’anys enrere i, si no hi és tot l’independentisme –com se’n queixa ERC–, és perquè o no hi han entrat, o hi són amb reserves.  Suposo que costa acceptar que el Consell estigui fora del domini del govern de la Generalitat. Però aquesta és precisament la gràcia que té; que mentre el govern autonòmic queda a l’abast de la repressió espanyola, la República digital pot desenvolupar-se en plena llibertat.

Són les dues rutes i les dues necessàries. Aquí, a la Catalunya física, avançar el que es pugui en el benestar de la gent, amb el suport, evidentment! del Consell de la República des de l’exterior. I des de Brussel·les, construir la República somiada. Costa harmonitzar-ho, però la força dels fets i el sentit comú ho acabaran fent possible.

Una sensació nova, la que visc; engrescadora!

n o t a: clicant a “entrada anterior” trobareu la glosa d’ahir, que l’ordinador no va expedir.