He trobat molt interessant el darrer infograma.cat en el que els colomencs Jerome i Emma Dalmau expliquen, ell perquè viu aquí i, ella, per què ha marxat. De seguida he recordat que al Fòrum-Grama del juliol de 1998 vam tractar el tema, entrevistant a Andrés Castaño, que retornà a Extremadura, a Mercè Jordana, nascuda a la Pobleta de Bellveí i ara és a Seatle, al matrimoni Gabriel i Julia, argentins, que van emigrar a Menorca, a l’Anna Valls, nacuda a Santa Coloma i que per qüestió del treball anà a Andalusia, i a Julián Trapero, als Badillo,  a Diego Cacenave, a l’Agustina Rico…

La Gemma, en l’escrit d’infograma escriu: “Si algú  m’hagués dit que avui viuria a la Garriga o simplement que marxaria de Santa Coloma, no m’ho hagués cregut. Vivia en una casa bonica, amb un gran pati interior i al centre de Santa Coloma, i a cinc minuts del metro”. I ara està encantada: “¿Què he guanyat? Tranquil·litat, carrers amplis, silenci. Una ciutat amb un  passeig preciós on la gent encara es saluda. En resum, qualitat de vida”.

¡La qualitat de vida! Aquesta és la raó que més van adduir les persones que la Cristina Mallo i jo vam entrevistar, fa ja més de vint anys. La major part vivien al Fondo, o a Santa Rosa o als Italians, barris molt pobres… La conclusió no podia ser altra que calia fer una ciutat més habitable, “una ciutat bonica. Una ciutat per a la gent”.

Però no tot són els carrers i les places, ni el verd. A una amiga que du ja força anys vivint a l’Empodà, i que em va dir que s’enyorava molt de Santa Coloma, en dir-li que ara tè més qualitat de vida em va replicar si tenir amics no és més qualitat de vida que viure a prop del mar i de la muntanya. Enyorava la vida de relació i amistat de quan era a Fondo!

¡Calen les dues coses! Una ciutat ben feta, sí!, però molt més convivencial: que faciliti i promogui la trobada, la diversió, l’amistat, l’enriquiment cultural...