El Vaticà és l’estat independent més petit del món, però molt gran, si comptem els 1.200 milions de catòlics qur hi ha arreu del món. Una institució de dos mil anys d’existència, amb un enorme poder pel fet d’incidir en la mentalitat i la consciència de tantíssima gent, i pel seu caràcter religiós,  pel seu sentit transcendent, ultramundà, amb el cap suprem considerat representant de Déu a la Terra. L’Església per la seva influècia positiva en la història ha estat molt lloada però també, i tant o més, condemnada pel mal que també ha fet.

D’altra banda s’ha de dir que el Vaticà s’ha caracteritzat per seu secretisme,  per això fa tan interessants els llibres i les pel·lícules que ens desvelen la seva vida. Anys enrere em va meravellar el llibre de Francesc Mira El papa Borja, que tot i desvelar la política tirànica del papa renaixentista, te’l feia simpàtic per la seva bonhomia i fe sincera. Més recentment, el 2019,  vaig llegir l’extens i documentadíssim llibre de Frederic Martel, Sodoma: poder i escàndol al Vaticà.

Ara he llegit Intrigues i poder al Vaticà, de Vicenç Lozano, el periodista que ha estat més de trenta anys corresponsal de TV3 al Vaticà; un llibre que es llegeix com si fos una novel·la, molt ben escrit, que et dona a conèixer els escàndols econòmics i sexuals que hi ha dins del Vaticà, tan grossos que van provocar la dimissió de Benet XVI. La corrupció, que sempre acompanya al poder, i que Lozano explica gràcies a la riquesa de fonts de què disposa i les moltes experiències que ha viscut, com la d’un dinar amb dos cardenals en un restaurant reservat, luxosíssim, en el que, amb el cafè, els portaren un catàleg amb fotos de nois i noies, per si se’n volien servir.

Sobre un fons tan obscur sobresurt la figura extraordinària del Papa Francesc…