He observat que aquests dies algunes de les notícies d’Internet i bastants dels missatges que m’arriben al·ludeixen a l’aspecte religiós de la setmana santa. Uns, anecdòticament, d’altres, però, remarcant-ne positivament el valor religiós, i, més d’un, al·ludint-hi de forma negativa bé perquè coses com les processons les veuen com una banalització, o perquè defensen que en una societat laica la religió ha de tenir un caràcter privat, i els irrita que les autoritats civils s’hi barregin.

Jo m’he referit sovint al fons cristià de la setmana santa, no a les manifestacions culturals, que ja formen part del ric folklore popular com les processons, les representacions de la passió o joies com El Cant de la Sibil·la; ho faig subratllant-ne el contingut que evoquen els dies sants. I en parlo amb una mirada “secular”, remarcant-ne els valors profundament humans, que són sempre vàlids, i avui, en la nostra societat tan bolcada a valors banals, més que mai.

En parlo pensant també en l’Església perquè la veig massa atrapada per les formes tradicionals, en les que aflora més la doctrina i la religiositat pietista que la figura de Jesús, i el seu extraordinari missatge. Un llenguatge avorrit, unes formes antiquades que no arriben a la gent.

Un tema en el que m’agradarà insistir en properes gloses.  

N o t a:

Els xiprerets segueixen el seu curs. Tenen ja dos mesos. En la imatge, el de la primera casella és el primogènit; encara no s’ha alliberat del caputxó però ha seperat les dues primeres branquetes i les noves ja formen l’ull, ben viu. La segona foto, un dels xiprerets nascuts dos dies després; creix fort i robust. El tercer és el malaltó de la colla, una de les branquetes primeres grogueixa, però sembla que les de l’ull pugen bé. En la quarta foto es veuen quatre xiprerets d’un altre pare-mare: un xiprer de mena més alta, de Torribera. En vaig plantar 20 llavoretes força més tard i han tardat quinze dies a néixer. Pugen amb molta empenta. Total, tot comptat, de 60 llavoretes ara viuen 10 xiprerets.