Divendres sant és el dia que els cristians recordem la mort de Jesús. L’Església ho evoca amb una cerimònia senzilla, despullada. Es llegeix el text de l’Evangeli que narra la passió i mort de Jesús, es tapen les imatge… es deixa el temple en silenci. Fins demà, que será el dia de la desolació i d’un bri d’esperança, a l’espera del diumengre sant, el dia de la victòria de la vida sobre la mort… L’any passat vaig celebrar divendres sant escoltant els impressionants cors de la Passió de Santa Mateu, de Johan Sebastian Bach. ¡Quina emoció en sentir el cor quan diuen a Jesús “Però tu què has fet?” i, sobretot, quan Crist ja ha mort i l’han ficat al sepulcre, el cor de nens li diuen amb una dolcesa estremidora «Gutte nacht», “Bona nit, Jesús! “

Aquest any he escoltat la gravació d’un poema de Gabriela Mistral que a través de WhatsApp ens ha enviat la germaneta Fina Miralles. Un home va a una botiga d’imatges religioses i demana a l’amo que n’hi doni una de Jesús crucificat que no sigui ostentosa, bonica, solemne… sinó que traspuï el dolor i l’amor de Jesús. El botiguer després d’escoltar-lo li diu: doncs no cerqui una imatge de fusta, o de mabre o de guix… vagi al carrer, entri als hospitals, acosti’s als pobres, vegi les dones maltractades, els emigrants, la gent que mal viu en els camps de concentració… Allí trobarà la viva imatge de Jesús!

I miro la terrible fotografia de George Floïd que mor ofegat, sota el genoll del policía que el té estirat a terra. I he escoltat l’home que en veure-ho va cridar al policia que aixequés el peu, que l’home no podia respirar, i he sentit la dona que gravà l’escena i que plora pensant que hauria pogut fer alguna cosa més, que increpar el policía…

Emulant una nadala de Màrius Sampere que demana a Jesús que no pari de néixer, jo li dic que ens recordi que cada dia és divendres sant.