Comença avui Setmana Santa, per a la majoria de persones les ‘vacances’ de Pasqua. Uns dies en general molt bonics en els que la natura mostra la seva vitaliat, amb un sol esplendent i un munt de flors, arreu. I aquest any, amb la pandèmia, se’ns farà més present, frisosos com estem de deixar la mena de vida monòtona i apagada que vivim. ¡Quanta gent que sortirà cap al camp! El que no sé és si els arriba d’alguna manera l’eco de la història que evoca la setmana “santa”, l’entrada triomfal de Jesús a Natzaret, la celebració del seu darrer sopar amb els amics i amigues, l’empresonament, el judici, la condemna a mort… I el comvenciment dels deixebles de que ressuscità.
En parlo pensant en la societat laica d’avui. ¿Quantes persones tenen present la narració evangèlica? Per als creients Jesús és el model, el mestre, l’amic i el company. Però per les persones que se senten pertànyer a la cultura critiana ¿té cap ressò? Hi ha altres festes cristianes que en mantenen el valor simbòlic. Com passa amb sant Jordi que la llegenda de l’heroi que mata el drac i salva la princesa s’ha convertit en la festa de les roses i els llibres , de l’amor i de la cultura.
Crec que és un dèficit enorme que per les raons que sigui avui la figura de Jesús, en el seu riquíssim aspecte humà sigui tan desconeguda. Més enllà de com el pugui recordar l’Església l’hauríem de fer nostre com un model excels d’humanisme. La seva vida, la seva relació amb el pròxim, l’amor que sentia per la natura, la immensa bondat i la seva fe inquebrentable en la vida, fan de Jesús un model.
Assedegats d’una vida més humana ¿podem oblidar qui és font d’una aigua tan viva, com és Jesús de Natzaret?
‘
Crec que el llegat i l’impacte del missatge i els valors que la vida de Jesús de Natzaret ens aporta és indiscutible. La responsabilitat individual, l’emancipació i la responsabilitat ética i moral envers les nostres accions, l’amor, la perseverança en allò que sentim malgrat les convencions, la solidaritat envers l’altre, la igualtat, el proïsme..
També haig de dir-te que havent tingut accés a tantes fonts alhora, gràcies al món que ens ha tocat viure, Internet etc, aventuro reconèixer aquest missatge, posicionament, cristal.lització del pensament etc en d’altres moments i indrets de la Història Humana, amb tots els matisos que vulguis..
Això no em fa menystenir aquest llegat, sinò comprendre’l i assaborir-lo millor..
I és que, responent al teu plany en relació al dèficit “jesusístic” et puc dir, basant-me en la meva experiència, i fent un símil amb el tabac, que ho he intentat, però endebades; se’m resisteix. No he pogut aviciar-me a les cigarretes, doncs la qualitat és, per a mi, fastigosa i impossible, i tampoc puc suportar el poc i mal ofici de la gran majoria dels pastors que han oficiat les misses a les que he anat.. Són com aquells professors nefastos que t’arriben a avorrir la filosofia o la literatura! No et deixen altra opció que espavilar-te pel teu compte!