L’amic i company Chema Corral quan era regidor de Cultura sovint solia dir que calia “fer ciutat” i és el que ha estat fent l’Ajuntament els anys de democràcia. Santa Coloma, de ciutat suburbial ha passat a ser una ciutat ben urbanitzada i ben equipada, bona i agradable per viure-hi. S’han fet coses. Moltes. I l’Ajutament d’ara, ben dotat de diners, fa una bona feina urbanística i també d’atenció social. Però s’oblida –o s’hi oposa– la promoció dels ciutadans  com a subjectes pensants, amb una política de participació ben migrada, quan el que fa que una ciutat adquireixi la seva maduresa és que els ciutadans es converteixen en els seus protagonistes.

Una amiga que col·laborava amb la revista Fòrum-Grama va escriure que la ciutat s’havia tranformat en l’aspecte material, però que s’havia descerebrat. Es referia que havia perdut el compromís cìvic i que ja no existia un pensament sobre la ciutat. En part això era efecte de que, havent desaparegut els problemes que incidien tan negaivament en la gent, els ciutadans van deixar de preocupar-se per les coses de la ciutat.  Però penso que la causa principal del desinterès per la cosa pública está en la política de l’Ajuntament, que no posa com objectiu de la política participativa i cultural el protagonisme de la gent, com es nota en que equipamnts tan importants com la torre Balldovina i Can Sisterè portin una vida força anèmica, en lloc de ser focus que atreguin el jovent, i que creïn debat i pensament ciutadà.

Per treure la ciutat de la marginalitat periférica en la que es troba no cal anar a fora ni lluny. El que cal és identificar les seves potencialitats com per exemple el tenir tants nouvinguts pertanyents a ètnies tan diverses, abocats a la lluita pel seu futur, i identificar les seves limitacions, per trobar, entre tots!, quina ciutat volem.

Per “fer ciutat” no cal anar lluny. El futur éstà en la nostra realitat i en la gent que la viu.