Demà miraré de dir alguna cosa sobre què podria ser “fer ciutat”, a partir de les potencialitats de la pròpia ciutat. Però avui vull referir-me a l’enorme riquesa cultural de Barcelona, que podríem fer nostra. D’anar-hi sovint segur que ho fem. Però per què fer? Al Full informatiu de l’Ajuntament –-que és sens dubte el mitjà informatiu més divulgat a la nostra ciutat– no hi surt mai cap nota sobre les extraordinàries exposicions artistiques de Barcelona. Exposicions d’art, representacions teatrals, estrenes de pel·lícules, edicions de llibres, obres de teatre…
Amb el metro i amb les línies d’autobusos de què disposem som a vint minuts de la plaça de Catalunya. Si coneguéssim les dades de quants colomencs anem al Corte Inglés, segurament quedaríem estupefactes. Hi há coses –com les pertanyents al món de la roba o del menjar– de les quals no cal que ens facin propaganda, perquè en sentim la necessitat. Amb la cultura no passa el mateix, sigui una exposició de pintures de Goya, o un debat al CCCB sobre la vida humana, anys a venir…
El que dic de mitjans com el Full de l’Ajuntament ho diría també dels butlletins de les entitats culturals de Santa Coloma. Si cada mes, o cada setmana se’ns lloés alguna de les riques activitats que tenen lloc a Barcelona, ressaltant-ne la qualitat i l’oportunitat de fer-les nostres, ¿ens les deixaríem perdre?
¡L’efecte de la pluja fina!
Sigues el primer en comentar on "Perifèrics? (2)"