Centralitats i perifèries (1)

Dijous vinent reprenen telemàticament els Diàlegs a la Riba del Besòs amb un tema que hem tractat molts cops. D’avançada no sé com l’enfocaran, els ponents: persones de reconeguda vàlua i ben relacionades amb la nostra ciutat. Ferran Navarro va dirigir el Serveis d’Urbanisme del nostre Ajuntament els anys 80, Jaume V. Aroca ha estat una pila d’anys periodista de La Vanguàrdia des de la veïna població de Sant Adrià, i l’Odei A.-Etxearte, nascuda a Santa Coloma i excel·lent periodista, ha estat directora de la revista colomenca Fòrum-Grama.

El títol amb el que es presenta el debat em suggereix que es partirà de la relació amb que les ciutats metropolitanes  o, més exactamente suburbials, s’han vist afectades per la proximitat abassegadora de Barcelona. M’ho fa pensar l’editorial que acompanya la invitació al diàleg, i la referència al document Perifèria o marginalitat, que l’Odei ha co-dirigit. Una marginalitat geográfica però alhora existencial –-expressió que ha posat de  moda el papa Francesc per referir-se a les persones excloses de la societat del benestar–. Una marginalitat que ens mouria a  “conseguir una ciudad no tan solo para dormir y sí para vivir”. “Una ciudad vital”.

Recordo com els primers anys de ser a l’Ajuntament ens  queixàvem del creixement lessiu de la Ciutat comptal. Un exemple concret i molt greu va ser el projecte del segon cinturó, pensat per facilitar la connexió de Barcelona amb els edificis que es construïen a Badalona, per albergar els periodistes que cobririen els Jocs Olímpics. L’autopista passava per la nostra ciutat,  enfonsada i a cel obert, produint un tall que dividia Santa Coloma i, a més, sense que els colomencs hi poguéssim accedir, tot i haver de suportar la pol·lució atmosfèrica i el soroll. La nostra oposició, encapçalada per l’alcalde Lluís Hernàndez, va ser furibunda. I el resultat, positiu.

Una condició periférica que pot ser negativa però que, ben portada, pot ser enriquidora.

3 Comments on "Centralitats i perifèries (1)"

  1. Albert Fabà | 24 març, 2021 at 20:43 | Respon

    El títol de demà (que té una volguda ambigüitat) és: “Santa Coloma: centralitat, perifèria…” jo l’interpreto així: en els ansy seixanta i setanta la nostra ciutat era clarament suburbial o perifèrica. Però a hores d’ara, on Barcelona es queda petita i al seu voltant creixen (o poden creixer) altres tipus de centralitats (els gratacels de l’Hospitalet, el que en el futur serà allò de les Tres Xemeneies de Sant Adrià, la nova centralitat de la Sagrera, que és barcelonina, però la tenim tan a prop) Santa Coloma en pot aportar alguna (o algunes) d’aquestes noves centralitats? I si és així, quina (o quines)…

    • Albert, estic d’acord amb tu que per sortir de la periferia negativa cal crear des de la periferia cenralitats potents, pel seu efecte atractiu i per la irradiació que produeixen. Una activitat important com ja és la transformació de la Residència Torribera en un equipament universitari (encara que massa allunyat de la ciutat i poc obert a la participación ciutadana). ¿Què no hauria estat la CIBA covertida en un centre similar a la Fabra i Coats? En la meva tercera glosa del tridu “Centralitat i peifèries” em refereixo a l’enriquiment que suposaria de la ciutat que la política de l’Ajuntament es bolqués en l’ajut de les persones i de les entitats que treballen per la ciutat, desinteressadament. Que entitats com el Grup d’Història Manuel Berreuezo, o publicacions com Infograma i Fòrum-Grama, en lloc de deixar-les morir per inanició se les hagués ajudat. “Fer ciutat”a partir dels cuiutadans, engrescant-los en debats com el futur del país, o en la integració dels molts nou-vinguts, alhora que aprofundíssim en el coneixement dela rica diversitat de les cultures de tantes ètnies, que jo voldria veure reflectides en la nostra Festa Major que, pel seu contingut i alhora per la seva vistositat folklòrica, seria una de les més celebrades de Catalunya.

  2. Albert Fabà | 28 març, 2021 at 20:10 | Respon

    La meva tesi és que les “noves centralitats” no s’han de promoure només amb “totxo”. He proposat al grup que organitza les xerrades (i s’ha acceptat) que una se centri en l’explicació que l’eix parc del Besòs/Can Zam (acabat)/Serra de Marina, acompanyats d’un important equipament metropolità situat davant per davant de Cacaolat (centrat en aquests tres espais naturals: relacionats amb els ambients fluvials (Besòs, Delta del Llobregat…), amb els boscosos (Serra de Marina, Collserola, Garraf) i els parcs urbans. Seria, de ben segur, un lloc d’atracció metropolità…

Deixar un comentari

El teu e-mail no serà publicat


*