Ara que hem estat tant temps confinats hem pogut constatar quant afortunats que som, de tenir la natura tan a prop, el riu, la muntanya, els terrenys de Sant Jeroni de la Murtra. Ho escric després que ahir vaig ser un cop més a Sant Jeroni, amb un amic que hi pujà des de Badalona. Com ve succeint aquests dies de confinament, érem una multitud les persones que hi vam acudir. La majoria de Santa Coloma però de Badalona vaig veure que també en pujaven molts.
¡Quin encert haver-ne impedit el projecte d’una empresa japonesa que volia convertir Sant Jeroni en un camp de golf! Sant Jeroni tot i pertànyer al municipi de Badalona, el freqüentem més els colomencs, i nosaltres l’hem reivindicat des de sempre. Ens és més a prop. I quan encara hi havia la comunitat religiosa, el veïnatge facilitava la relació del monestir amb el poble de Santa Coloma.
Però els badalonins sembla que en siguin gelosos. Me n’he queixat més d’un cop i he recordat com aquest esperit possessiu portà l’alcalde Blanch a fer el ridícul quan, arran de la publicació d’una col·lecció de dotze postals que vam fer en el primer mandat democràtic, ens amenaçà de denunciar-nos legalment per l’intent d’annexionar Sant Jeroni de la Murtra al municipi de Santa Coloma, perquè en una de les postals es veia l’arribada de la romeria colomenca de la Virgen de la Sierra al monestir badaloní.
Afortunadament al territori no es poden posar tanques i el parc de Sant Jeroni ha estat qualificat, naturalment!, de parc metropolità.
És una gran notícia que l’extraordinari espai de Sant Jeroni hagi estat declarat parc metropolità. Com diu en Jaume reiteradament, quin goig tenir la natura a prop! I més en els temps de pandèmia que estem vivint. Quin encert va ser lluitar a temps per preservar-lo, sobretot des de Santa Coloma, com recorden les fotografies de les manifestacions reclamant Sant Jeroni per al poble i oposant-se sense concessions al camp de golf. Fa feredat imaginar el monestir i entorns convertits en un resort de luxe amb camp de golf, reservat a molt pocs i avui segurament en procés de decadència.
Sant Jeroni és present en les vides de molts colomencs. Lloc de les nostres excursions infantils, ha estat espai de trobada de comunitats cristianes, de veïnat dels barris, de concentracions polítiques, de sortides escolars -amb l’Institut vam celebrar durant molts anys l’arribada de la primavera- ,d’exposicions i activitats culturals, de coneixement històric… I continua sent el destí final d’una bona caminada des de diferents punts de l’àrea metropolitana. És una joia històrica i natural a preservar per sempre enmig de poblacions tan densament poblades.