Per a les persones que contemplen un partit de futbol segur que la passió que desperta els és un gran lenitiu, un remei contra l’enervant monotonia a la qual ens condemna la pandèmia. I si a més de l’apssionada distracció el combat es resol amb una victòria, gairebé impossible, l’alegria que provoca és una injecció revitalitzadora molt potent.

Penso en la gent que ahir durant més de dues hores estarien pendents del partit del Barça contra el Sevilla,  amb l’ànim suspès, fruint del joc dels culers i, al mateix temps, amb la por que els blancs en una escapada fessin un gol. Llavors la proesa de marcar tres gols no serviria, n’havíem de fer quatre, cosa gairebé impossible. Milers de persones, potser milions, anit vibraven, com quan després d’un dia plujós surt el sol.  

I més enllà de l’aspecte esportiu penso en els valors socials que té un club que és més que un equip de futbol. Moltes persones se senten integrades a Catalunya en viure la pugna esportiva, que es dilucida en el terreny de joc com un enfrontament –tranquil i reglamentat—entre les comunitats que els equips encarnen. Per això el grecs de la Grècia clàssica,  inventors de la democràcia i tan interessats per la política i per la cultura, feien de les Olimpíades un espectacle principalíssim.

Amb quin goig ahir acabàvem la jornada els amics del grup de whatsapp “Barça, Barça, Barça”, amb un alegre “¡Bona nit!”!

Els xiprerets. Avui ja són 7 els xiprerets que han sortit. Una meravella: veig com de l’envoltori surt un bri, un minúscul tany de color verd clar que al mateix temps que es fica terra endins per convertir–se en les arrels, s’estira cap amunt i acaba desprenent-se de la clossssca i s’obre en com dues fulles, unes com fulles, que s’aniran transformant en les branquetes i el fullam de l’arbret. Tot perfectament programat, tot gravat en la llavor, com els enginys que la NASA fabrica després d’anys i anys d’estudis i investigacions, per tal que la nau que fabriquen pugui aterrar al planeta Mart. I pensar que això tan menut pugui a fer-se un arbre de trenta metres d’alçada, i que la seva vida pugui passar dels cent anys..!