DEixem enrere el mes de febrer, un mes desfigurat per la pandèmia, monòton i estrany, tot i que marcat per les eleccions catalanes. I avui comencem el mes de març, amb un dia grisós. Són dies incerts, amb greus disturbis al carrer i de trobades dels polítics per formar govern.

Dies decisius. ¿S’imposarà el sentit comú? El resultat de les eleccions va ser clar i indiscutible; la victòria de l’independentisme, contundent. Però hi ha encara els qui argumentant la mala entesa dels dos partits guanyadors, criden que és hora de passar página i, ressuscitant l’infumable eix esquerra-dreta, voldrien ajuntar forces necessàriament antagòniques. Espero que el seny i la força que dimana del poble porti les converses a bon port.

Un mes, el març, amb dies assenyalats. El dia de la dona, la festa de sant Josep –dia del pare–, la festivitat de sant Josep Oriol –a la qual afegeixo la de sant Patrici–, l’Anunciació de la Verge Maria i el dia de l’Àngel custodi. Predomini de les festes religioses a les quals cal ajuntar l’inici de Setmana Santa. I enmig de tot plegat haurà de constituir-se el nou govern català. Déu n’hi do!

Sort que arriba la primavera i, passi el que passi, la vida esclatarà!