Valors humans

Arcadi Oliveres 26.02.2021 Foto: Albert Salamé / VWFoto
Arcadi Oliveres 26.02.2021 Foto: Albert Salamé / VWFoto

Llegeixo l’entrevista que Vilà web fa a Arcadi Oliveres. L’home afronta els darrers dies de la seva vida, li han diagnosticat un càncer en fase terminal amb un desenllaç que pot produir-se en poques setmanes. Montserrat Serra li diu, en un moment de l’entrevista, que ell tota la vida ha pres partit a favor de moltes causes i ell ho corrobora, remarcant, però! que és així, “ha pres partit” sense haver-se afiliat mai a cap partit polític . A mi m’agrada subratllar-e les raons, amb les que coincideixo plenament.

Dies enrere m’hi vaig referir. Citava unes paraules de Dolors Sabaté, de la Cup, quan responent a la pregunta de si pactaria amb JuntsxCat (suposo que pensant subliminalment que PdeCat és de dretes), li va contestar que ella no es fixava en les etiquetes, sinó en els continguts dels programes i de les propostes. Molt temps abans jo ja havia llegit una reacció semblant del jesuïta Ignacio González Faus, que escrivia que ja no parlaria més d’esquerres –com se’l classificava a ell—sinó de valors humans. Les esquerres l’havien decebut.

Arcadi Oliveres esgrimeix una raó més fonda:  “Avui dia, la majoria de temes polítics són de caràcter transversal. No són agrupables  tan sols per un partit. Són problemes globals, mundials, potser autonòmics, però problemes que afecten tothom. A mi em continua preocupant més la fam, els immigrants…” És el que jo diria a Jéssica Albiach i a Salvador Illa, i a més d’un militant d’ERC. No es tracta de fer un govern amb etiquetes (d’altra banda enganyoses!), sinó d’aprovar un programa humanitari, i, pensant en Catalunya, que aturi la repressió i la injustícia.

Per això reclamem la República: volem un país amb valors humanitaris, on puguem fer front als problemes de la gent!

2 Comments on "Valors humans"

  1. Ramon Etchegaray | 17 Març, 2021 at 21:52 | Respon

    No tinc cap problema en legir el catalá, he viscut 18 anys a Santa Coloma de Gramenet. Péro, justament per aixó,ara que he tornat a viure a Argentina, m’agrada compartir articles, sobre tot si son com ara, una vida important per a mi. I em trobo el problema que com no te la seva traducció o la posibilitat de legirlo en castellá, es complicat que aquí puguin legirlo. Segurament no es fácil, a mes que posiblement a cap se li hagi acudit plantejar aixo

    • Benvolgut Ramon, em complau que aquest senzill blog t’arribi, per lluny que estiguis, i t’agraixo l’interès que maifestes per seguir-lo. Escric en català perquè és com m’expresso millor i també perquè és la forma que tinc de contribuir a mantenir viva la nostra llengua, que passa per moments difícils. Cert que en castellà podrien llegir-lo més persones, però el capvespre té una escassa audiència i si algú que no entén el català n’estés interessat, Internet li facilitaria la traducció. Tu, si hi vols penjar algun escrit, fes-ho en la llengua que prefereixis. Sempre seràs molt ben rebut!

Deixar un comentari

El teu e-mail no serà publicat


*