Un apunt, només, per anotar quant sorprenent que és la vida! El documental el vaig veure només de passada, just quan canviava de canal abans de tancar la televisió. Em van sorprendre, d’entrada, les imatges del transport d’un molt deteriorat elefant dalt d’un camió, al que acompanyava una jove dona indígena que no deixava d’acaronar l’enorme animal.

L’elefant l’havia rescatat d’una vida esclava, en un país on els elefants es cacen per convertir-los en una mena de màquines, o d’objectes dedicats al treball, o al circ; a activitats lucratives. La dona que protagonisa el documental rescata aquests animals quan són abandonats, i amb gran carinyo i amb l’ajuda de veterinaris, en recupera la salut fisica i, sobretot!, la salut mental, o emotiva, en una mena de granja que per aquests afortunats elefants es converteix en un paradís.

Tots ja sabem fins a quins graus de relació afectiva tan gran els humans podem arribar a tenir amb els gossos, convertits des de fa segles en animals de companyia. Però veure-ho amb els elefants, una bèstia tan gran, tan esquerpa, tan salvatge, et meravella.

Que sorprenet que és la vida! Quant d’amor i quanta humilitat ens cal encara per adonar-nos de la rica harmonia que existeix al planeta, entre tots els éssers vius!