Som a una setmana de les eleccions, unes eleccions trascendentals perquè poden posar fi a la situació de desgovern d’aquests darrers anys, amb un cop decisiu per la implantació d’una política camí de la independencia, o bé perquè el govern espanyol pugui avortar el procés, arravatant-nos el parlament català.
Som davant d’un plantejament binari: per uns, continua sent encara una qüestió de dretes o esquerres, un plantejament a més de fora de lloc, absolutaament enganyós. És la posició dels de Podem, defensors d’un govern d’esquerres en el que hi serien ells, Esquerra Republicana i els Socialistes. Una opció en la que una sacrosanta paraula –l’esquerra—amaga una realitat que de valors esquerrans en té ben pocs: ¿es pot considerar d’esquerres un partit com el PSOE que en lloc de triar la via democrática per resoldre el problema català recorre a la repressió?
L’altre plantajament, que és el que en veritat es dilucidarà diumenge vinent, és independència sí, o independència no; és dir, si reprenem el fil al que vam arribar l’1 d’Octubre, o si s’arracona per sempre o, almenys, per tot un mandat. De fet, els valors humans mal qualificats com d’esquerra només els podrem aconseguir amb una Catalunya lliure, que pugui governar-se per ella mateixa.
Aquest cop Illa i Pedro Sánchez tenen raó: o “más de lo mismo” (opressió i judicialització descarades), o independència, democràcia i llibertat.
No tinc tan clar que les eleccions ens permetin entrar en una nova etapa. Les enquestes apunten a un triple empat que no sembla que donin pas a una estratègia clarament guanyadora. D’una banda, tot sembla indicar que la suma de tots els partits “independentistes” donarà majoria absoluta i no permetrà cap maniobra de l’espanyolismemés ranci. De l’altra les diferències estratègiques dintre de l’independentisme hi són i hi seran. Es podrà conformar un govern mínimament estable,amb aquest panorama? Tinc els meus dubtes. La possibilitat d’unes noves eleccions no s’ha de descartar…
Crec, Albert, que no t’equivoques. Però, ¿amb unes noves eleccions l’empat d’ERC i Junts es resoldria? Jo més que en unes noves eleccions confiaria en el Consell de la República, amb Puigdemont al front. Des d’Europa podríem avançar molt! El mal és que ERC no vol que al davant hi estigui Puigdemont, quan és en nostre president, destitituït pel govern espanyol, i que crec que la majoria d’independentistes és a qui volen.
No expressava la meva opció, era un comentari analític. Ja saps que m’agrava fer-ne. La meva opinió és que fora desitjable un nou govern amb un programa no independentista (però format per partits independentistes) basat en quatre eixos; amnistia, autodeterminació, un poderós programa social i diàleg (ferm) tant amb Madrid com amb Brusel·les. La base ha de ser el nou Parlament escollit, no el Consell per la República. Sí que pot jugar un paper important (aquest Consell) en la internacionalitzció del fet català. Un govern d’aquesta mena és possible perquè respon al mínim comú denominador dels tres partits (Junts, ERC i CUP) i fins i tot s’hauria d’insistir en què els Comuns s’hi abstinguessin (encara que els veig molt fonamentalistes en això que Junts són la dreta catalana). Ara bé, no veig que Junts vulgui facilitar una perspectiva d’aquesta mena, més aviat sembla (per ara) que busqui repetir eleccions (i mirar de recuperar vots del PdeCAT i culpabilitzar a ERC del “desastre”). Perquè sí, repetir eleccions no ens portaria enlloc.