En acabat el partit de futbol vaig entrar a TVE per veure el debat dels candidats a les eleccions catalanes del pròxim dia 12. Uns debats que solen ser molt avorrits però aquest –el tros força llarg que vaig veure—el vaig trobar distret, dinàmic i interessant. Llegeixo que el moderador –el periodista Xabier Fortes–, va intentar repetidament que es fes en castellà. Afortunadament els representants dels partits indepedentistes –també Jèssica Albiach– van desoir la impertinent súplica, i es van expressar en la llengua del país.

La qüestió de l’dioma ja va mostrar els dos fronts en què es desenvoluparà el combat electoral: el dels qui que estan a favor de la República Catalana i el dels qui defensen l’unionisme, i que alhora, condemnen l’independentisme. I com un front isolat, i execrable, horrorós, el que representa VOX, amb idees que com va exclamar Carles Riera de la CUP, en una democràcia no es poden defensar: l’odi contra els immigrants, el rebuig de l’Islam, el masclisme… tot servit amb un discurs absolutament demagògic i fals.

En gloses successives m’agradarà comentar més detingudament algunes de les opcions. Però avui, a més de rebutjar el fastigós progama de VOX, vull remarcar l’absurditat de la idea dels constitucionalistes que, com no cessa de repetir l’avorrit Salvador Illa, volen ¡girar página! per superar el procés, mare –segons ells– de tots el mals que pateix Catalunya. Un passar página que vol dir oblidar el 155, oblidar les càrregues policials, oblidar la destitució i inhabilitació dels nostres presidents i presidenciables, oblidar la presó i l’exili dels polítics, oblidar la judicilització de milers de ciutadans independentistes, oblidar l’ofec econòmic… ¿Com és possible tant d’oblit, i presentar-se com els providencials salvadors de Cataluya, i, a sobre, pregonant-ho sense dir ni un sol mot en la nostra llengua?

Jo no em carrego la idea de la unitat d’Espanya; no és la meva opció, però és tan legítima com la de la independència. Em carrego, ¡això sí! la demagògia, la mentida, l’odi.