La meva papereta

L’Albert Fabà en el seu comentari sobre les pròximes eleccions (vegeu columna al costat “Qui guanyara, 2”) fa una exposició que tots podríem fer nostra. El panorama preelectoral gens engrescador fa fàstig. Diria que som molts els qui acabaríem engegant-ho tot a la merda. Però ens guanya el seny i, sobretot, la voluntat d’aconseguir la República catalana, i deixar lluny l’Estat espanyol. “Sort que, finalment –acaba escrivint l’Albert–, no em deixo portar pels rampells i segurament, aniré a votar. Encara no sé a qui, encara que fins fa poc ho tenia clar”.

Però jo sí que tinc clar a qui votaré. Faré com sempre, votaré el partit que encapçali el nostre president, ho vaig fer amb Junts pel Sí, ho vaig fer per Puigdemont i ara el tornaré a votar perquè és el president de Catalunya destituït. Ho faré, tot i que el presidenciable de Junts per Catalunya no pugui ser ell. Vull votar un partit netament i primordialment independentista, sabent que si guanya la llista de Puigdemont la Laura Borràs seria com el seu conseller en cap.

I afegeixo que l’actual aclaparament pel qual passem es deu sobre tot a la pandèmia, que ens té a tots confinats: físicament, també anímicament. Tenim por d’agafar el fatídic virus i no sortim al carrer. El poble hi és, però ens falta l’escalf de trobar-nos i de sentir que som molts, i que ni els de fora ni els d’aquí ens aturaran.

De moment, que la nostra papereta no falti. Que al febrer –o quan sigui!—guanyi la independència.

2 Comments on "La meva papereta"

  1. Albert Fabà | 25 Gener, 2021 at 19:09 | Respon

    Sí, aniré a votar. I per un partit “independentista”. No diré quin.No tant perquè vegi que la independència està molt a prop, sinó perquè crec que és la millor manera de seguir oposant-nos a les forces, fosques, tenebroses, de l’Espanya profunda. De fet, crec que aquesta foscúria ha tornat a fer de les seves amb el tema data electoral i, sobretot, la inhabilitació del conseller del ram electoral. Però els podria sortir malament, la jugada. L’electorat independentista es mobilitza, quan li toquen el crostó. Ja es va veure al 2017. Només desitjo ferventment, que ERC i Junts aparquin els seus retrets, sovint insultants. No les seves discrepàncies. Però seria bo que aquestes es poguessin dirimir racionalment, sense desqualificacions sumàries. Ni Junts és un partit de dretes, ni ERC uns traïdors a la independència!

  2. Manel Sayrach | 31 Gener, 2021 at 09:11 | Respon

    La màxima expressió de la democràcia és poder votar, i encara que alguns la vulguin pervertir estirant “la llei” fins a extrems surrealistes i inhumans, no hem de defallir. Doncs això és el que cerquen, desanimar-nos, fer-nos dubtar o inclús culpar…
    Necessitem la força de la gent, i en democràcia és el vot. Això si, després ens calen uns lideratges forts que recullin aquest llegat de vots i treballin plegats per assolir-ne els objectius, i aquí hem anat molt coixos aquests darrers anys i tots sabem el perquè…
    Salutacions,

Deixar un comentari

El teu e-mail no serà publicat


*